Aquestes són les amistats que Màrius Torres no va tenir mai però que es poden relacionar amb els seus poemes. Gràcies a ell, i sense que ell ho hagi sabut, les hem anat trobant entre tots.

les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - Les amistats d'en

  • Canaletto @
  • Roman Jakobson @
  • Plató @
  • Luis Cernuda @
  • Maria Callas @
  • W.A. Mozart @
  • Jean Sébastien Monzani @
  • Jean Giono @
  • Pere March @
  • Jorge Fin @
  • Josep Saló @
  • Diego Torres @
  • Robert Schumann @
  • Peter Bruns @
  • Dante Gabriel Rossetti @
  • Horaci @
  • Virgili @
  • Marcel Proust @
  • Maria Pereña @
  • Coldplay @
  • François Couperin @
  • Oscar Wilde @
  • Princesa Shokushi @
  • Sandro Botticelli @
  • Jaume Elias @
  • Radio Futura @
  • Edgar Allan Poe @
  • Homer @
  • Lorelei @
  • Joan Sales @
  • Antonio Rebollo @
  • Metallica @
  • Claude Débussy @
  • Enya @
  • Charles Baudelaire @
  • William Shakespeare @
  • Leonardo da Vinci @
  • J.E. Cirlot @
  • Camille Saint-Saëns @
  • Pau Casals @
  • Jiri Stránský @
  • Mercè Figueras @
  • Lluís Llach @
  • Ludwig van Beethoven @
  • Jorge Manrique @

dimarts, 1 de febrer de 2011

'La galerna, el llamp, el torb i la tempesta...'


Un text diferent, sobre els efectes de la guerra en la seva ciutat. Les fumeroles i les runes provocades per l'aviació franquista. Una família (i moltes més) que han de fugir perquè són perseguides. I davant d'aquesta desgràcia com reacciona el poeta, el poeta vençut, el poeta malalt, el poeta reclòs a Puig d'Olena?

Doncs amb un optimisme que metaforitza en una flor d'esperança, 'minúscula i tenaç'. Ja us he dit que no volia posar com a amistats als quatre genets de l'Apocal.lipsi que retrata Màrius com a autors de l'atac.

Per una banda, posarem l'amistat lògica que m'heu proposat. Molts han cantat a l'esperança, però només Diego Torres (comparteix el cognom, també!) ha pogut imaginar aquest 'Color esperanza' tan viu i encertat.



I després, una bella troballa. El Dr. Josep Saló (1913), del qual no paro de descobrir coses. Al principi pensava que era el metge que tenia cura de Màrius. En realitat era metge, sí, però també tuberculós com ell. Van ser companys de professió, doncs, i de malaltia. En Josep Saló va ser qui va agafar de la mà al poeta quan aquest va morir.

I seria qui li donés esperança, realment, perquè el Dr. Saló avui dia té 97 anys i viu aquí a prop, a la comarca del Bages.

3 comentaris:

  1. Laura

    M'agradat aquest poema i la forma en que retracta l'esperança. És curiós les comparacions i tot el que diu i no hi un altre que en Màrius per descriure l'esperança, ja que era l'ùnic que li quedava, també és curiós això del Dr. Josep Saló ho comparteixen tot, però ell es salva i Màrius no.
    I com diuen "La esperanza es lo último que se pierde"

    ResponElimina
  2. AMANDA Y ANDREA:

    Estem d'acord amb la Laura, que aquest poema ès molt curiós, ya que sembla que parli de la guerra que va haber-hi a Lleida peró desprès amb les petites metafores que va fent al llarg del poema, ens adonem de que el tema principal que vol remarcar Mariús es L'ESPERANÇA.
    Aquest es un poema optimista, ya que utilitza la metafora de la flor per marcar-ho molt mès.
    Aixó que vas explicar a classe des quatre cavallers de l'apocalipsi ens a semblat molt interessant ya que com tu vas dir, aixó es referia a un final dessastrós, i suposu que ho nomenara per lo de la guerra de Lleida, i per fer una gran contradicció al dir que tothom tenim que creure en l'esperança.
    Una altre frase com a dit la Laura que li vindria bè aquest poema es:
    ''L'ESPERANÇA EXISTEIX EN AQUEST MÓN''

    ResponElimina
  3. Es un detall trist aquet de que el Doctor va agafar la ma de Marius al morir i com vas dir es una gran esperança que la situació del doctor dona a Marius

    ResponElimina