Encara queda una gota de llum i és moment de sentir Abendlied (Cançó de capvespre), de Robert Schumann (1810-1856), interpretat al violoncel per Peter Bruns. Això és el que sentia (o tocava) Màrius veient com el sol es ponia i apreciant el daurat, el blau de miosotis, el rosa, tots aquells colors que amenacen amb marxar, fugint de la nit.
Schumann, el compositor romàntic alemany, també va ser valent, com en Màrius, davant l'adversitat. Primer es va enfrontar amb el desig de la seva mare, que no volia que fos músic. Després va lluitar amb l'accident que li va inutilitzar la mà dreta i va acabar prematurament amb la desitjada carrera com a concertista. Més tard, amb el pare de la seva estimada Clara, que no volia concedir-la a tan estrany personatge. Finalment, amb la bogeria, que el va portar a punt del suïcidi diverses vegades.
Des d'aquí, aquesta defensa de la valentia.
Fins dilluns
Des d'aquí, aquesta defensa de la valentia.
Fins dilluns
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada