Aquestes són les amistats que Màrius Torres no va tenir mai però que es poden relacionar amb els seus poemes. Gràcies a ell, i sense que ell ho hagi sabut, les hem anat trobant entre tots.

les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - Les amistats d'en

  • Canaletto @
  • Roman Jakobson @
  • Plató @
  • Luis Cernuda @
  • Maria Callas @
  • W.A. Mozart @
  • Jean Sébastien Monzani @
  • Jean Giono @
  • Pere March @
  • Jorge Fin @
  • Josep Saló @
  • Diego Torres @
  • Robert Schumann @
  • Peter Bruns @
  • Dante Gabriel Rossetti @
  • Horaci @
  • Virgili @
  • Marcel Proust @
  • Maria Pereña @
  • Coldplay @
  • François Couperin @
  • Oscar Wilde @
  • Princesa Shokushi @
  • Sandro Botticelli @
  • Jaume Elias @
  • Radio Futura @
  • Edgar Allan Poe @
  • Homer @
  • Lorelei @
  • Joan Sales @
  • Antonio Rebollo @
  • Metallica @
  • Claude Débussy @
  • Enya @
  • Charles Baudelaire @
  • William Shakespeare @
  • Leonardo da Vinci @
  • J.E. Cirlot @
  • Camille Saint-Saëns @
  • Pau Casals @
  • Jiri Stránský @
  • Mercè Figueras @
  • Lluís Llach @
  • Ludwig van Beethoven @
  • Jorge Manrique @

dimarts, 8 de febrer de 2011

'Això és la joia'

Màrius Torres ens defineix la joia com un ocell que vola després d'una tempesta. Ell, de tempestes, en sabia molt. Us porto una amistat que parla de la joia d'un secret, Jean Sébastien Monzani. Es tracta d'un artista suís que es dedica a la fotografia, el video, la il.lustració... El disseny en general. Per tant t'agradarà, Odamae. És un video per veure'l sol o acompanyat, però en silenci. Aquí va.


5 comentaris:

  1. Dunia

    És un dels poemes més curts d’en Mario Torres, però, un dels que més m’han agradat. M’ha agradat per el seu significat i per les metàfores que ha utilitzat. Mentre el treballàvem a classe m’estava recordant de quan anava a primària i deia, de debò sigues festa sempre, però a finals d’estiu estava desitjant torna. És el mateix si fos festa sempre no la valoraríem.

    ResponElimina
  2. És cert. Per això agafarem les properes vacances amb més ganes. Si no tinguéssim límits, deixaríem escapar el temps i les ganes de fer coses.

    ResponElimina
  3. Em fascina com en un poema tan curt, pot dir tantes coses?
    Amb un sol vers es capàs de descriure el que jo trigaria "anys" en explicar.

    ResponElimina
  4. Judit, amb el teu comentari poses en evidència una cosa: la poesia no és sensibleria, sinó síntesi de tot allò que pensem cada dia i no sabem expressar.

    ResponElimina
  5. Jo penso igual que la Judit, també estic maravellada de com pot resumir quasi tot el que sabem de la seva vida en quatre línies. Alhora, el poeta diu que només podem valorar la felicitat quan abans hi ha hagut un moment de tristesa.

    ResponElimina