Aquestes són les amistats que Màrius Torres no va tenir mai però que es poden relacionar amb els seus poemes. Gràcies a ell, i sense que ell ho hagi sabut, les hem anat trobant entre tots.

les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - Les amistats d'en

  • Canaletto @
  • Roman Jakobson @
  • Plató @
  • Luis Cernuda @
  • Maria Callas @
  • W.A. Mozart @
  • Jean Sébastien Monzani @
  • Jean Giono @
  • Pere March @
  • Jorge Fin @
  • Josep Saló @
  • Diego Torres @
  • Robert Schumann @
  • Peter Bruns @
  • Dante Gabriel Rossetti @
  • Horaci @
  • Virgili @
  • Marcel Proust @
  • Maria Pereña @
  • Coldplay @
  • François Couperin @
  • Oscar Wilde @
  • Princesa Shokushi @
  • Sandro Botticelli @
  • Jaume Elias @
  • Radio Futura @
  • Edgar Allan Poe @
  • Homer @
  • Lorelei @
  • Joan Sales @
  • Antonio Rebollo @
  • Metallica @
  • Claude Débussy @
  • Enya @
  • Charles Baudelaire @
  • William Shakespeare @
  • Leonardo da Vinci @
  • J.E. Cirlot @
  • Camille Saint-Saëns @
  • Pau Casals @
  • Jiri Stránský @
  • Mercè Figueras @
  • Lluís Llach @
  • Ludwig van Beethoven @
  • Jorge Manrique @

dimarts, 15 de febrer de 2011

'Sé que hauré d'oblidar...'


En aquest poema dens i de profunditat filosòfica, Màrius contraposa la llengua humana i la llengua divina. Aquesta darrera es caracteritza per estar formada per síl.labes que són com els batecs d'un cor i un ritme de 'torrent de sang que mai no mor'.

Pensant en qui podríem relacionar amb el missatge del poeta m'ha vingut al cap un lingüista que havia estudiat en els temps de facultat. Es tracta de Roman Jakobson (1896-1982), qui va teoritzar sobre grans meravelles de la llengua humana. Una d'elles és la teoria de la comunicació, que estudiareu l'any que ve perquè continua vigent.

És meravellós veure com, a classe, heu arribat a nivells d'anàlisi poètica com el d'avui. Vosaltres ja sabeu de què parlo... Això us fa grans!

5 comentaris:

  1. M'he llegit el conte de "El hombre que plantaba árboles", i m'ha semblat que el protagonista podia ser una de les amistats d'aquest poema, perquè aquest viu en solitari sense parlar i en aquesta estrofa: "Elzeald trabajó en una soledad total, tan total que hacía el final de su vida perdió el hábito de hablar, quizá porque no vio la necesidad de éste" diu clar més o menys que la paraula HUMANA no és necessària.

    ResponElimina
  2. He estat pensant sobre el missatge d'aquest poema, però em perd una mica, per una part, si la paraula i la comunicació és un dels factors que ens diferencia de la resta d'animals i és una de les coses que ens fa ser especials, com és que Màrius Torres pensa que és infèrtil, sense sentit i en moltes ocasions "perjudiciosa"?

    ResponElimina
  3. Fàtima: Bé per la teva lectura i per relacionar-la amb altres coses!
    Saray: els poetes (que són gent que es pregunta molt i es respon poc)de vegades diuen aquestes coses perquè els fa ràbia que les coses siguin com són. En aquest cas, que les pròpies paraules no l'ajudin a expressar ben bé el que vol transmetre. Això ens passa molt als humans.

    ResponElimina
  4. Laura
    Mirant el que diu la Saray penso que no menypreava la llengua humana, però jo crec que qui creu en lo diví és una manera d'aferrar-se a alguna cosa per ajudar-se, és una perfecció que la formem nosaltres, i per tant, suposo que encara que sigui una maravella que poguem comunicar-nos a vegades fiquem la pota, i per això Màrius demana que sigui perfecta.

    ResponElimina
  5. El que jo entanc d'aquest poema és que Màrius Torres, si vol arribar a entendre a Déu, ha d'oblidar les paraules humanes, i apendre la llengua divina, ja que aquesta no té fronteres

    ResponElimina