Aquestes són les amistats que Màrius Torres no va tenir mai però que es poden relacionar amb els seus poemes. Gràcies a ell, i sense que ell ho hagi sabut, les hem anat trobant entre tots.

les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - Les amistats d'en

  • Canaletto @
  • Roman Jakobson @
  • Plató @
  • Luis Cernuda @
  • Maria Callas @
  • W.A. Mozart @
  • Jean Sébastien Monzani @
  • Jean Giono @
  • Pere March @
  • Jorge Fin @
  • Josep Saló @
  • Diego Torres @
  • Robert Schumann @
  • Peter Bruns @
  • Dante Gabriel Rossetti @
  • Horaci @
  • Virgili @
  • Marcel Proust @
  • Maria Pereña @
  • Coldplay @
  • François Couperin @
  • Oscar Wilde @
  • Princesa Shokushi @
  • Sandro Botticelli @
  • Jaume Elias @
  • Radio Futura @
  • Edgar Allan Poe @
  • Homer @
  • Lorelei @
  • Joan Sales @
  • Antonio Rebollo @
  • Metallica @
  • Claude Débussy @
  • Enya @
  • Charles Baudelaire @
  • William Shakespeare @
  • Leonardo da Vinci @
  • J.E. Cirlot @
  • Camille Saint-Saëns @
  • Pau Casals @
  • Jiri Stránský @
  • Mercè Figueras @
  • Lluís Llach @
  • Ludwig van Beethoven @
  • Jorge Manrique @

dimarts, 15 de febrer del 2011

'La ciutat llunyana'


Tot i que aquí s'hauria de fer homenatge a la Lleida bombardejada durant la guerra incivil no podem deixar d'incloure una amistat humana per a Màrius. Sabem, per les lectures del poeta, que aquest era tenia una certa influència de Plató (427 a.C-347 a.C) i la seva teoria sobre el món de les idees.

Quan s'estudia aquest filòsof grec s'entenen certes coses que ens couen a dins: perquè provem d'arribar a la perfecció, a la idealitat, perquè tenim models encara que la realitat s'entesta a subjectar-nos de peus a terra.

5 comentaris:

  1. Totes les persones interiorment tendeixen a voler això. Ser millors (no diria perfectes, perquè no crec que la perfecció es pugui obtenir).
    Per sentir-nos realitzats, per veure i dir-nos a nosaltres mateixos que hem avançat, que no hem deixat passar el temps en và.
    Si ens hi fixem, tothom que ha quedat per a la posteritat ho ha fet per aconseguir éxit, és a dir, per ser molt bó en alguna cosa. Per aconseguir-ho ha d'haver anat millorant i perfeccionant allò que ha aconseguit.

    Com es deu sentir el saber que a la vida no s'ha millorat en cap aspecte?

    Odamae.

    ResponElimina
  2. En aquest poema el poeta està trist perquè la seva ciutat natal, Lleida, ha estat bombardejada durant la guerra civil,i l'oblida. Però no vol oblidar la Lleida ideal, que és una ciutat que no existeix, i que Marius la treu del món de les idees de plató. Penso que és molt interessant aquesta teoria de Platò sobre el món de les idees.

    ResponElimina
  3. Andrea J:
    Marius torres en aquest poema es caracteritza com a un pelegrí, que busca la seva Lleida ideal (on té present les idees de plató).I en el que intenta ser realista però a la vegada ser una mica optimista per no perjudicar-se. Encara que sàpiga el que se li aproxima.

    ResponElimina
  4. Bona nit!

    Bé la meva aportació es d'una nova amistat de Marius, Serj Tankian (1967). Aquesta persona la relaciono amb aquest poema ja moltes de les seves cançons y poemes que ha fet han tracta sobre el Genocidi Armeni que va haver 1915. Per sort ell no va patir aquesta etapa de la seva vida, però el seu avi li explicava tot el que van sofrir i la mort de la seva avia a causa del genocidi. Gracies a les histories del seu avi aquest home es actualment cantant d'un grup Heavy metal anomenat System of a Down on parla sobre els problemes de la guerra, el genocidi armeni, la política,... Però també ha fet un parell de discos en solitari. També cal dir que es poeta, igual que Marius. Una cançó amb la que podem relacionar aquest tema de Serj seria: P.L.U.C.K (de System of a down), y una cançó que crec que s'aproximaria més al Marius seria: War? (també de System of a down).

    Aquí acaba la meva aportació.

    ResponElimina
  5. Gràcies, Eugenio, per la teva aportació d'amistat. Ja t'anuncio que aquest curs llegirem una novel.la sobre el genocidi armeni: Em dic Aram, de M.A. Anglada. És l'última lectura del curs de Literatura Catalana. Ves qui t'ho havia de dir...

    ResponElimina