Aquestes són les amistats que Màrius Torres no va tenir mai però que es poden relacionar amb els seus poemes. Gràcies a ell, i sense que ell ho hagi sabut, les hem anat trobant entre tots.

les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - Les amistats d'en

  • Canaletto @
  • Roman Jakobson @
  • Plató @
  • Luis Cernuda @
  • Maria Callas @
  • W.A. Mozart @
  • Jean Sébastien Monzani @
  • Jean Giono @
  • Pere March @
  • Jorge Fin @
  • Josep Saló @
  • Diego Torres @
  • Robert Schumann @
  • Peter Bruns @
  • Dante Gabriel Rossetti @
  • Horaci @
  • Virgili @
  • Marcel Proust @
  • Maria Pereña @
  • Coldplay @
  • François Couperin @
  • Oscar Wilde @
  • Princesa Shokushi @
  • Sandro Botticelli @
  • Jaume Elias @
  • Radio Futura @
  • Edgar Allan Poe @
  • Homer @
  • Lorelei @
  • Joan Sales @
  • Antonio Rebollo @
  • Metallica @
  • Claude Débussy @
  • Enya @
  • Charles Baudelaire @
  • William Shakespeare @
  • Leonardo da Vinci @
  • J.E. Cirlot @
  • Camille Saint-Saëns @
  • Pau Casals @
  • Jiri Stránský @
  • Mercè Figueras @
  • Lluís Llach @
  • Ludwig van Beethoven @
  • Jorge Manrique @

divendres, 18 de febrer del 2011

'Aviat, als asils i als bancs de la ciutat...'


Arribem al final del nostre treball de la poesia de Màrius Torres. Aquest és el darrer sonet. Com sempre, un poema que s'inicia amb tristesa en els quartets i es resol amb esperança en els tercets.

Arriba el fred, el fred de la posguerra i de la fam que ell no passa, refugiat com està a Puig d'Olena. Però sí que té fam de família, de salut, d'amor, de societat... de tantes coses. Màrius morirà aquest any 1942, i deixarà de patir, però també de viure.

Hem comprovat que Màrius ens ha plantejat situacions pessimistes, però atenció a unes paraules que adreça a Mercè Figueras:

"El pessimisme és un absurd, gairebé un pecat."

Prengueu-ne nota.

En aquest poema Màrius assenyala el regal d'una posta de sol, amb violetes, verds, daurats...

Última amistat, parlant de colors i llums: el pintor venecià Canaletto (1697-1768)

4 comentaris:

  1. Un comentari molt cert, però jo veig que es contradiu totalment, ja que en quasi tots els poemes s'observa que és molt pessimista, encara que a vegades al final té una mica d'esperança.

    ResponElimina
  2. Un cop que portem temps analitzant en Màrius Torres i coneixem la seva manera d'escriure i el que li agrada, m'he adonat que la imatge de les postes de sol apareixen molt en els seus poemes, però la veritat és que no se la raó. Buscant i buscant el sentit, l'únic que se m'acut és el simbolisme de la fi del dia i el principi de la nit, la vida i la mort, allò que comença i el que caba, i potser té relació amb la seva vida personal.

    ResponElimina
  3. Jo crec que quan et comences a preguntar el perquè ja t'estàs contestant, i a més amb molt d'encert. És el moment del dia que simbolitza el pas de la vida a la mort.

    ResponElimina
  4. En aquest poema Màrius Torres torna a reflectir l'esperança que té de curar-se i fer vida normal. La sensació que té la compara amb una cova on a dins hi habita el foc. L'exterior de la cova és fred, però l'interior és càlid. Aquesta calidesa representa l'esperança del poeta.

    ResponElimina