El poeta dedica aquest petit poema al seu amic i company de facultat Jaume Elies i Cornet, qui va haver-se d'exiliar a Londres un cop acabada la guerra. Per tant, també el va perdre a l'estranger, com la seva família. Tots dos havien compartit moltes estones estudiant i xerrant de mil coses. Aquest text el va escriure a Roma on, juntament amb altres estudiants, van viatjar en acabar la carrera.
Una altra amistat a qui ja coneixem d'un altre dia és Sandro Botticelli (1445-1510), autor de La nascita di Venere (El naixement de Venus). Tot i que el poeta es refereix a una Venus mutilada, que podria ser la de Milo, preferim observar-la en plenitud.
Una altra amistat a qui ja coneixem d'un altre dia és Sandro Botticelli (1445-1510), autor de La nascita di Venere (El naixement de Venus). Tot i que el poeta es refereix a una Venus mutilada, que podria ser la de Milo, preferim observar-la en plenitud.
Es el poema, en la meva opinio, mes extrany de Marius... a cada poema ja no em recorda al autor.
ResponEliminaEl poema es extrany i tipic a la vegada, perque parla de estacions del any... pero les referencias a Venus y altres detalls estan molt be i es nota la cuelitat que aporta Marius.
Coneixia la Venus de Milo (http://centros.edu.xunta.es/iesoteropedrayo.ourense/dptos/gre/escultura/venus_de_milo_2.jpg) y el Neixement de Venus de Botticelli també ha sortit molt en moltes asignatures (no nomes aquet curs)
Fins dema! :D
Un bon un poema,la comparació que es fa amb la deessa ha estat molt be perquè té tota la raó: ella serà més forta, però ell viurà una vida(curta) però amb sentiments.
ResponEliminaNo m'agraden molt els poemes de Màrius, perquè encara que a vegades sigui pessimista, són tots molt tristos.
Amanda Barrero y Andrea Piqueras:
ResponEliminaAquest ès un poema en el que Mariús es una mica mès pessimista que en els altres, perquè fa com si ell fossi no me superior sino igual de important que la deesa perquè al comparar-se amb ella es dona compte de que cada persona tè les seves coses bones i dolentes que no tot es blanc i negre en aquest món que els problemes es poden fer mes petits amb una mica de pessimisme, aixó es veu quan li diu que ell te vida i ella no, que ell te uns sentimens i uns records que ella mai els tindrà.
El que ens agrada dels poemes de Mariús es que el principi d'alguns semblen que posen a Mariús menys supeior, pero en aquest al final la deesa no queda com la superior sino que li dona la volta.
Jo crec que també és important imaginar-se un Màrius encara sa, viatjant per tot Europa, havent acabat la carrera de Medicina i amb la idea d'un futur per endavant, per entendre aquesta mena de superioritat.
ResponEliminaDoncs per a mi Venus és un dels poemes que més m'ha agradat dels que hem llegit fins ara. M'agrada perquè Màrius diu que sí, que ella és molt bella, que durarà molt més temps que ell i tal, però que no està viva, que no tindrà sentiments, sensacions que només tens quan estàs viu. Ella és tan sols una estàtua de marbre, res més.
ResponEliminade que va aquest poema? quins és el tema? quins recursos hi han?
ResponElimina