On va viure set anys en Màrius Torres ja no és un sanatori, sinó un restaurant. En passar, gairebé sense adonar-nos-en, el petit poble de Sant Quirze de Safaja (Vallès Oriental), i al cap d'uns 'quatre o cinc quilòmetres ben fets' com em va indicar aquell senyor.
Què hi queda, allà, del poeta? La veritat és que, posant-li una mica d'afició, no costa imaginar-se'l passejant sol o amb la Mercè Figueras, o amb l'Esperança o la Maria Planas o amb el doctor Salom. Jutgeu vosaltres mateix@s.
Andrea Jiménez:
ResponEliminaLa veritat es que ha de estar molt bé poder estar allà i a partir del que veus i saps sobre la vida de Marius Torres poder-te imagina tots els moments que va passar amb la Mercè Figueras (fer-te com una mena de pel•lícula). Però per la meva opinió a mi no m’agradaria estar allà saben tot el que a passat i a sigut aquell lloc, a mi em donaria una mica de respecte.
De fet, a mi no em va provocar tristesa sinó curiositat, suposo que per la pel.lícula aquesta que t'imagines. No està malament, aquesta idea de dissenyar un film: les escenes, els diàlegs, la música, el repartiment. Si algú a qui li agrada el cinema hi veu la possibilitat...
ResponElimina