Aquestes són les amistats que Màrius Torres no va tenir mai però que es poden relacionar amb els seus poemes. Gràcies a ell, i sense que ell ho hagi sabut, les hem anat trobant entre tots.

les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - Les amistats d'en

  • Canaletto @
  • Roman Jakobson @
  • Plató @
  • Luis Cernuda @
  • Maria Callas @
  • W.A. Mozart @
  • Jean Sébastien Monzani @
  • Jean Giono @
  • Pere March @
  • Jorge Fin @
  • Josep Saló @
  • Diego Torres @
  • Robert Schumann @
  • Peter Bruns @
  • Dante Gabriel Rossetti @
  • Horaci @
  • Virgili @
  • Marcel Proust @
  • Maria Pereña @
  • Coldplay @
  • François Couperin @
  • Oscar Wilde @
  • Princesa Shokushi @
  • Sandro Botticelli @
  • Jaume Elias @
  • Radio Futura @
  • Edgar Allan Poe @
  • Homer @
  • Lorelei @
  • Joan Sales @
  • Antonio Rebollo @
  • Metallica @
  • Claude Débussy @
  • Enya @
  • Charles Baudelaire @
  • William Shakespeare @
  • Leonardo da Vinci @
  • J.E. Cirlot @
  • Camille Saint-Saëns @
  • Pau Casals @
  • Jiri Stránský @
  • Mercè Figueras @
  • Lluís Llach @
  • Ludwig van Beethoven @
  • Jorge Manrique @

dimarts, 11 de gener de 2011

'Paraules de la nit'

La nit aclapara l'Home amb la seva foscor i li recorda la seva petitesa, encara que al final del sonet l'aconsoli dient-li que guarda el pes de cadascuna de les nostres ànimes. Quina és la mesura de l'home? Leonardo da Vinci (1452-1519) l'assenyala minuciosament amb l'home de Vitruvio.

L'Alba ha assenyalat una altra amistat de Màrius en aquest poema. És el William Shakespeare (1564-1616) que és planteja a Hamlet:

To be or not to be, that is the question,
whether 'tis nobler in the mind to suffer

The slings and arrows of outrageous fortune,

or to take arms against a sea of troubles...


Ser o no ser, aquesta és la qüestió, si és més noble patir en l'ànim els trets i les fletxes de la insultant fortuna o bé lluitar contra un mar d'agitacions...

10 comentaris:

  1. El que més m´ha cridat l´atenció del poema de paraules de la nit és el tema, que és el valor d´una persona. També m´ha agradat el poema en sí, ja que en les dues primeres estrofes explica que la nit recorda a l´home lo petit que és en comparació amb el sol o les estrelles, però després li dona esperança en les dues últimes estrofes.

    ResponElimina
  2. A mi també m'ha agradat el poema, trobo molt interessant que parli sobre els valors de les persones perquè crec que no és un tema gaire utilitzat. Alhora, em diverteix que la nit parli i digui que en realitat l'home no és res comparat amb l'Univers. També he de dir que m'encanta com al principi del poema la nit ens fa tocar de peus a terra i, finalment, la matixa nit és l'optimista i la que dóna força i esperança.

    ResponElimina
  3. Amanda Barrero y Andrea Piqueras:


    El poema ens ha agradat bastant ya que parla dels valors de la persona,i els remarca molt al final.
    La contradicció de la nit que fa de que es enorme comparada amb el home esta molt bé... ya que nosaltres creiem que ens hem trobat en aquesta situació alguna vegada...com per exemple quan som bebes i estem intentant parlar i veiem que els adults parlen correctament ens sentim inferiors i mes petits que ells per el fet de no poder parlar o d'intentar-ho.
    Els que ens ha agradat més del poema es el final que li torna a donar esperança i confiança al home.

    ResponElimina
  4. Bona nit.

    No se si el que diré ara es cert o no... però no es aquest el primer poema en que el poeta no "apareix"?, es a dir, en aquest poema generalitza.

    Deixant a part el que he dit, es un poema bastant bo. A més a més tracta un tema del qual tothom a parat a pensar alguna vegada (crec), el ser o no ser de Shakespeare, el camí de la vida, el més enllà... Gran poema per pensar una mica.

    ResponElimina
  5. Bueno es un poema una mica aborrit la veritat, pero te sentit i el tema es genial perque si que es veritat que els humans som poca cosa comparada amb el sol pero tambe podem fer moltes altres cosas (posem la primera i la segona guerra mundial com exemples) que poden fer molt de mal o per el contrari el bé per al planeta.


    Fins dema!

    ResponElimina
  6. Les amistats son ben escogides!

    Jo e llegit Shakespeare i pot plantejar varias coses com l'amor, la pasio, l'esteriotip cultural i mes en un text no mes llarg que el llibre d'Antigona.

    ResponElimina
  7. Estic orgullós dels vostres comentaris.
    Josué: el valor de les persones també ens el donem les pròpies persones.
    Montse: darrere de la nit que ens fa tocar de peus a terra no oblidem que hi ha el Màrius Torres, un metge/malalt que ho ha de fer constantment.
    Andrea i Amanda: l'ésser humà, quan es fa gran, guanya coses però també les perd.
    Eugenio: quina finesa això que dius! Els poetes simulen amagar-se perquè ens creiem el que ens comuniquen.
    Roser: m'agrada la teva ironia i el fet que hagis gaudit del mestre Shakespeare.

    ResponElimina
  8. Jo moltes vegades m'he plantejat la idea que el poeta es va plantejar en el seu moment. Però en veritat me n'adono que jo no hagués estat capaç de matitzar aquest tipus d'idees com ho fa al poema, ho deixa tot molt clar, fent que tots, en certa manera ens idetifiquem. És llavors quan em plantejo com ho fa, i una de les solucions que se m'acudeixen es el punt de vista que té Màrius de la vida, està en una situació que fa que tot ho miri d'una manera diferent. I això és una de les coses que més m'ha impresionat, ja que diria que he vist poemes més elaborats i aquest fet és el que fa que el poema sigui interessant

    ResponElimina
  9. Saray: Planteges dos temes cabdals en la literatura en general: el material viscut (l'experiència) i l'habilitat per transformar-lo.

    Jo crec que el Màrius Torres havia reflexionat molt fredament sobre la seva situació i a part el fet d'escriure li donava consol.

    ResponElimina
  10. Laura
    M'agradat aquest poema, és molt diferent als que hem llegit fins ara. És curiós com una persona que sap que cada vegada va a pitjor i acabarà morint, fa entendre que encara que siguim petits, comparats amb l'Univers, som especials,únics i molt importants, perquè d'alguna manera deixem rastre.
    Crec que, ja que el poeta gairabé sempre està d'arrere encara que no ho sembli, és com ell veu el seu pas en aquesta vida, es a dir, sap que el seu pas es curt però hi deixarà cosses, como ara això que nosaltres llegim, i fer entendre que la nostra grandesa com a persones és el que farà canviar el món.
    Quan has dit això de que pensem en amistats, desprès m'ha vingut al cap les pel·licules de cavallers o guerrers, on hi triunfen i son maravellats per haver fet alguna cosa que farà que la gent pensi una mica diferent.

    ResponElimina