Aquestes són les amistats que Màrius Torres no va tenir mai però que es poden relacionar amb els seus poemes. Gràcies a ell, i sense que ell ho hagi sabut, les hem anat trobant entre tots.

les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - Les amistats d'en

  • Canaletto @
  • Roman Jakobson @
  • Plató @
  • Luis Cernuda @
  • Maria Callas @
  • W.A. Mozart @
  • Jean Sébastien Monzani @
  • Jean Giono @
  • Pere March @
  • Jorge Fin @
  • Josep Saló @
  • Diego Torres @
  • Robert Schumann @
  • Peter Bruns @
  • Dante Gabriel Rossetti @
  • Horaci @
  • Virgili @
  • Marcel Proust @
  • Maria Pereña @
  • Coldplay @
  • François Couperin @
  • Oscar Wilde @
  • Princesa Shokushi @
  • Sandro Botticelli @
  • Jaume Elias @
  • Radio Futura @
  • Edgar Allan Poe @
  • Homer @
  • Lorelei @
  • Joan Sales @
  • Antonio Rebollo @
  • Metallica @
  • Claude Débussy @
  • Enya @
  • Charles Baudelaire @
  • William Shakespeare @
  • Leonardo da Vinci @
  • J.E. Cirlot @
  • Camille Saint-Saëns @
  • Pau Casals @
  • Jiri Stránský @
  • Mercè Figueras @
  • Lluís Llach @
  • Ludwig van Beethoven @
  • Jorge Manrique @

dimarts, 25 de gener del 2011

'Presència'


El lligam humà d'aquest sonet del Màrius és la seva mare, Maria Pereña i Reixac qui, encara que tingués dues carreres (magisteri i música), mai no va exercir-les. Ella va morir quan Màrius tenia 18 anys, i a partir de llavors tingué cura d'ells la Conxita (la Xita), germana del pare. Per tant, el poeta escriu el text quan feia deu anys de la seva desaparició.

I ens ve a tomb una història literària d'aquelles de manual: la de Marcel Proust (1871-1922) de qui ja vau veure la tomba a Père Lachaise.

En la seva obra A la recerca del temps perdut el narrador recorda tota la seva infantesa gràcies a la mossegada que fa a una magdalena mullada en te. El seu sabor i textura dispara en ell tot un seguit de sensacions del passat que vénen al seu present.

Vosaltres heu descobert alguna cosa semblant a la magdalena de Proust?

8 comentaris:

  1. En aquest poema que hem estudiat a classe, veiem el canvi que fa l'autor en quant a aqui va dirigit, sempre ha estat a ell o allò que l'envoltava i en aquest cas va dedicat a la seva mare, això em fa pensar el motiu per què va canviar el seu mètode de cop... enyorança? per què sent que cada cop està més a prop d'ella? empenediment? la veritat es que no ho se..i per això vull plantejar aquesta pregunta.

    bona nit

    ResponElimina
  2. Aquest sonet de Màrius ha sigut un dels que més m'ha impactat. Potser sigui perquè en certa manera em sento identificada amb el poema i així mateix amb el sentiment que transmet d'enyorança cap a la seva mare.


    Fins demà!

    ResponElimina
  3. En aquest poema es veu clarament que recorda molt a la seva mare i que va viure no molts anys de la seva vida amb ella pero si recorda els moments mes feliços amb ella que es que de veritat l'importa.
    Mariús crec que recorda a la seva mare en aquest moment perquè com sap que de un cop a l'altre morira...sent mes aprop la presencia de la seva mare, que dintre de poc podria ser que estaria amb ella, per aixó lo del perfum que l'olora tan aprop, perquè sap que anirà amb ella.

    ResponElimina
  4. Laura
    Tu has dit, i es veritat, que sempre parla d'ell i aquesta es la primera vegada que no ho fa, que parla d'una altre persona.
    Amb això ja ens diu l'importància que li dona a la seva mare, a la falta de la seva mare. Crec que tots d'alguna manera o altre ens sentims identificats, per la falta d'una persona estimada i hi ha cosses que ens fa enrrecordar-los. A mi, per exemple, quan oloro a carn a la brasa o el foc a terra em fa recordar a moments passats de petita als terrenys dels meus avis, tant per part de mare com de pare, i l'apartament dels meus avis a Creixell, i més ara que no hi són els avis.
    M'agradat que li dediqués aquest poema a la seva mare i ens mostri una mica els sentiments sobre les persones que tenia lluny, que no tenia i que estimaba.

    ResponElimina
  5. Crec que el Màrius d'aquest poema és del més sincer i del menys filosòfic. M'agraden les vostres magdalenes de Proust. Jo en tinc una: l'olor de la goma de nata (sabeu què és) i la de colònia de nen, que em recorda quan era petit i anava al cole.

    ResponElimina
  6. yo estic totalment d'acord amb la Amanda y la Andrea pero encara anyadiria més que ya u vaig comentar a la classe, en els versos que diuen "Tornu a sentir els teus passos allà lluny, en la llum; en mesuro, amb el to i el ritme, la distància" m'atreveria a dir que Marius al estar apropan-se a la mort cuan tanca els seus ulls la torna a sentir ya que podriem dir que es la metafora que es diu cuan una persona t'espera al mñes enllà a la llum (representa el paradís) torna a sentir els seus pasos podriem dir que Marius s'esta apropan a morir i la seva mare l'espera a l'altre banda,
    potser m'equibocu però posaria les mans al foc jaja

    ResponElimina
  7. I és possible que tingueu raó. De fet, la presència més constant de Màrius és la idea de la Mort.

    ResponElimina
  8. Aquest poema m´ha agradat pel sentiment d´anyorança que té en Marius a la seva mare. També perquè parla del passat i de que sent a la seva mare molt a prop. Finalment perquè tot el sonet és una fantasía sobre la mare morta.

    ResponElimina