Un poema sobre el ressorgiment de la primavera. Màrius sempre parla de la mort, i aquí contraposant-la amb la primavera que és a punt de néixer. També, però, sempre ens aporta alguna cosa. Aquell 'foc invisible' que és a l'interior de la natura quan està acabant l'hivern i que esclatarà en qualsevol moment.
Al poema es parla de la gelera, de la neu que es fon i de la vida i llavor que s'intueix. Se m'acut que l'amistat d'en Màrius en aquest poema és el fotògraf txec Jiri Stránský (1981), un dels millors de natura i premiat aquest any amb el Landscape Golden Camera Award. En la foto de Nova Zelanda que podeu admirar apareixen tots els elements que el poeta va preveure.
I, per aquell@s que no tinguin por de conèixer coses noves i no temin què diran els seus companys si senten 15 segons de Beethoven (1770-1827) us deixo la seva Sonata núm. 5, anomenada 'Primavera'. (Ara és el moment confidència: el vostre profe l'escolta a l'MP4 quan alguna vegada va a l'autobús amb les excursions de l'institut.)
M´ha agradat molt el poema de febrer perquè en Marius explica, que tot i que estan al febrer s´acosta la primavera, perquè la neu s´està fonent. Tambe diu que li agradaria morir a la primavera, ja que la vida es reforça. També m´ha cridat l´atenció l´expressió com un foc invisible, que vol dir vida que no es veu, però que hi és. Finalment també m´ha cridat l´atenció el comentari que has fet sobre el vi de falern, que es necessita entre 15 i 20 anys per a que estigui perfecte.
ResponEliminaPenso que la cançó és molt encertada, sembla que expressi tots els sentiments que transmet Màrius al poema.
ResponEliminaHola i bon any!
ResponEliminaEn aquest poema es torna a veure el pessimisme d'en Marius, en comtes de dir: Ara que comença la primavera es temps de gaudir de tot el que pugi. Es limita només a dir: Ara es temps de morir que la vida es reforça... Molt trist, a la vida tens que posar-li una mica més d'optimisme.
Estic d'acord amb l'Alba, penso que aquesta cançó expressa clarament l'alegria que provoca l'arribada de la primavera i del bon temps. Tanmateix, és fàcil d'entendre com a Màrius Torres li agradaria ser com la primavera, ple d'energia i d'il·lusió, a qui no?
ResponEliminaha estat bé possar aquest poema a aquesta época de l´any ara que s´acosta el mes de febrer i després començara la primavera
ResponElimina