Aquestes són les amistats que Màrius Torres no va tenir mai però que es poden relacionar amb els seus poemes. Gràcies a ell, i sense que ell ho hagi sabut, les hem anat trobant entre tots.

les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - Les amistats d'en

  • Canaletto @
  • Roman Jakobson @
  • Plató @
  • Luis Cernuda @
  • Maria Callas @
  • W.A. Mozart @
  • Jean Sébastien Monzani @
  • Jean Giono @
  • Pere March @
  • Jorge Fin @
  • Josep Saló @
  • Diego Torres @
  • Robert Schumann @
  • Peter Bruns @
  • Dante Gabriel Rossetti @
  • Horaci @
  • Virgili @
  • Marcel Proust @
  • Maria Pereña @
  • Coldplay @
  • François Couperin @
  • Oscar Wilde @
  • Princesa Shokushi @
  • Sandro Botticelli @
  • Jaume Elias @
  • Radio Futura @
  • Edgar Allan Poe @
  • Homer @
  • Lorelei @
  • Joan Sales @
  • Antonio Rebollo @
  • Metallica @
  • Claude Débussy @
  • Enya @
  • Charles Baudelaire @
  • William Shakespeare @
  • Leonardo da Vinci @
  • J.E. Cirlot @
  • Camille Saint-Saëns @
  • Pau Casals @
  • Jiri Stránský @
  • Mercè Figueras @
  • Lluís Llach @
  • Ludwig van Beethoven @
  • Jorge Manrique @

dimecres, 22 de desembre de 2010

"Febrer"



Un poema sobre el ressorgiment de la primavera. Màrius sempre parla de la mort, i aquí contraposant-la amb la primavera que és a punt de néixer. També, però, sempre ens aporta alguna cosa. Aquell 'foc invisible' que és a l'interior de la natura quan està acabant l'hivern i que esclatarà en qualsevol moment.

Al poema es parla de la gelera, de la neu que es fon i de la vida i llavor que s'intueix. Se m'acut que l'amistat d'en Màrius en aquest poema és el fotògraf txec Jiri Stránský (1981), un dels millors de natura i premiat aquest any amb el Landscape Golden Camera Award. En la foto de Nova Zelanda que podeu admirar apareixen tots els elements que el poeta va preveure.

I, per aquell@s que no tinguin por de conèixer coses noves i no temin què diran els seus companys si senten 15 segons de Beethoven (1770-1827) us deixo la seva Sonata núm. 5, anomenada 'Primavera'. (Ara és el moment confidència: el vostre profe l'escolta a l'MP4 quan alguna vegada va a l'autobús amb les excursions de l'institut.)

5 comentaris:

  1. M´ha agradat molt el poema de febrer perquè en Marius explica, que tot i que estan al febrer s´acosta la primavera, perquè la neu s´està fonent. Tambe diu que li agradaria morir a la primavera, ja que la vida es reforça. També m´ha cridat l´atenció l´expressió com un foc invisible, que vol dir vida que no es veu, però que hi és. Finalment també m´ha cridat l´atenció el comentari que has fet sobre el vi de falern, que es necessita entre 15 i 20 anys per a que estigui perfecte.

    ResponElimina
  2. Penso que la cançó és molt encertada, sembla que expressi tots els sentiments que transmet Màrius al poema.

    ResponElimina
  3. Hola i bon any!

    En aquest poema es torna a veure el pessimisme d'en Marius, en comtes de dir: Ara que comença la primavera es temps de gaudir de tot el que pugi. Es limita només a dir: Ara es temps de morir que la vida es reforça... Molt trist, a la vida tens que posar-li una mica més d'optimisme.

    ResponElimina
  4. Estic d'acord amb l'Alba, penso que aquesta cançó expressa clarament l'alegria que provoca l'arribada de la primavera i del bon temps. Tanmateix, és fàcil d'entendre com a Màrius Torres li agradaria ser com la primavera, ple d'energia i d'il·lusió, a qui no?

    ResponElimina
  5. ha estat bé possar aquest poema a aquesta época de l´any ara que s´acosta el mes de febrer i després començara la primavera

    ResponElimina