Ahir, gràcies a Charles Baudelaire (1821-1867) hem conegut la màgia de la sinestèsia i el poder dels sentits. El silenci obscur, l'oïda i la vista. Baudelaire i les seves Flors del mal, publicades i editades cent anys abans que jo nasqués.La musique souvent me prend com une mer...
I hem vist com Màrius Torres agafava el relleu del poeta francès i també es deixava bressolar per la música i el mar. I llavors us he preguntat quines músiques
...en el meu cor petit
em fa cabre l'infinit...
Sentiu totes amb l'oïda ben oberta i sense prejudicis.
Jo crec que les amistats d'aquest poema serien tots aquells cantants y grups que aporti una emoció profunda (La veritat es que no sabria explicar-ho).
ResponEliminaPD: Unes altres dues canços que son molt bones i que tambe son balades serien: "Fade to black" i "One" totes dues de metallica.
Ok, jo me les apunto per sentir-les.
ResponElimina