Ens trobem amb un dels poemes de més tall filosòfic del llibre. En el primer quartet, Màrius es compara amb un déu. Però atenció: és supèrbia? Potser hauríem de tenir en compte que ell creia que tots els humans teníem una mica d'arrel divina. Es compara amb un déu en els següents termes: si un déu pot abastar l'eternitat, nosaltres podem abastar el present.
Us he parlat de Virgili (70 a.C- 19 a.C), amb raó de la comparació al seu estil que Màrius introdueix en el primer quartet. Però amb qui té més amistat avui és amb Horaci (68 a.C.- 8 a.C), el poeta del Carpe Diem. Allà on aquest esgrigué:
"...adapta al breu espai de la vida
una esperança llarga."
...el poeta nostre remarcà:
"L'eternitat és sols un present que s'eixampla."
Us he parlat de Virgili (70 a.C- 19 a.C), amb raó de la comparació al seu estil que Màrius introdueix en el primer quartet. Però amb qui té més amistat avui és amb Horaci (68 a.C.- 8 a.C), el poeta del Carpe Diem. Allà on aquest esgrigué:
"...adapta al breu espai de la vida
una esperança llarga."
...el poeta nostre remarcà:
"L'eternitat és sols un present que s'eixampla."
Andrea Piqueras y Amanda Barrero:
ResponEliminaEn aquest poema es veu de una vegada per totes ja que creiem que es l'unic que parla de l'esperança de la vida, de que ja es hora de viur el present i no pensar en el pasat ni en el futur, que el que de veritat interessa es el present.
En les frases que viem adalt es veu clarament que el que vol fer es comparar-ho amb la de Horaci, perque es el que ell vol dir desde el seu punt de vista de la vida.
Ens ha agradat per aixó per el fet de que s'ha adonat que l'espeança existeix en aquesta vida.
Encara que creiem que Mariús segueix pensant que la vida es una cosa dolenta que la passat per el simple fet de la seva enfermetat i tè ganes de morir per acabar amb tot aixó i sobretot per anar-se amb la seva mare.
Laura
ResponEliminaAqui Màrius ens diu que tenim que viure el present o com deia Horaci no pensar que demà es podria acabar tot i no podem fer tot allò que volem; però Màrius precisament no crec que visqui el moment, es reprimeix a l'hora de fer cosses per la seva emfermetat, aixì que no sé per què va escriure aquest poema, potser no el va fer pensant en ell si no en la gent, i per tant anima a que nosaltres ens veiem capaços de abastar el present i més quan no tenim una esperança de vida tan curta com la d'ell. En aquest sentit em desconcerta. Potser si que ho pensava i ho feia, però amb el que hem llegit no m'ho acaba de asegurar.
De totes maneres crec que tots ens ho hem d'aplicar i no pensar en les cosses que volem fer i que sen's acaba el temps, per que aixì no ho disfrutarem.
Potser una persona que està en la seva situació s'enfonsa, després té esperança, a l'endemà tristesa i al vespre eufòria... Així són els humans.
ResponEliminaJo penso que el poema destaca pel seu rerefons i sobretot per aquell afany de matitzar el veritable significat de l'expressió Carpe diem i tot allò que simbolitza.
ResponEliminaper tant, per això m'ha marcat a mi, perquè m'ha deixat clar el significat de debò i l'autor ha sigut capaç de fer-ho.
Està bé, Saray, el que dius perquè cada poeta dóna un matís diferent als mateixos temes. Si no fos d'aquesta manera, ja fa temps que ho haurien dit tot.
ResponEliminaM'ha agradat molt la reflexió de Horaci que té sobre la vida, és una idea molt positiva i a mi la veritat es que m'ha convençut.
ResponEliminaPD:I segueixo amb l'idea que tinc sobre els poemes de en Màrius;)
No crec que en Màrius en aquest poema es mostri superb, ell que continuament ens parla de com de próxima sent la mort, y la tristesa que l'embarga sempre, amb més o menys intensitat. No és sopérbia, és sentir que ha de valorar el present, viure'l i fer-lo etern, ja que no sap com de llarg serà el seu futur. I si d'alguna manera ell volia l'eternitat, era amb els seus poemes, i ho va aconseguir, i és aquí on jo trobo la divinitat. En aconseguir que les seves paraules perdurin.
ResponEliminaOdamae :)
La prova del que dius, Odamae, és que fa uns seixanta anys que va escriure aquests poemes i ara els estem analitzant. I no parlem d'Horaci...
ResponEliminaDunia
ResponEliminaA mi m’ha agradat aquest poema perquè ara se el veritat sentit de ‘carpe diem’, ja que jo pensava que es referia a que em de viure la vida al màxim, sense pensar en el dema, i no es això. Sino com s’ha dit a classe es adoptar una esperança llarga a una vida curta.