Inicio aquest bloc amb l'esperança que, en el centenari del naixement de Màrius Torres, trobem entre tot@s les amistats del poeta.
En cadascun dels poemes que llegirem a classe se'ns remet a algun altre artista: d'altres poetes, músics, pintors... A mesura que els anem analitzant, aquest quadern de bitàcola s'anirà ampliant i nosaltres també coneixerem altra gent que ens aportarà coses.
Decidit i arriscat a començar aquest camí, us ofereixo un vídeo per començar a conèixer el que, al final, serà una figura familiar entre nosaltres.
Fins demà a classe.
Avui hem començat amb la figura dels àngels. No hem parlat del poeta Rilke perquè és molt difícil. Igual l'any vinent...
ResponEliminaM´ha agradat el video que vam veure perquè em va cridar l´atenció que Marius s´aïlles de la societat per la tuberculosi que va agafar. També m´ha cridat l´atenció l´expressió dolç àngel de la mort, en que Marius li diu dolç a aquest àngel perquè prefereix morir i que se l´emporti aquest àngel, a continuar vivint amb la seva malaltia.
ResponEliminaFins dilluns.
Hola Josué,
ResponEliminaLa veritat és que el vídeo és commovedor. Ens mostra una societat que ja ha passat però que va existir. De fet, ells no s'aïllaven, sinó que aquests hospitals es construïen a la muntanya perquè els anava bé per a respirar. Ja us vaig dir que als afores de Terrassa n'hi va haver un. El van construir allà perquè estava al costat del massís de Sant Llorenç.
Fins dilluns
A mi del vídeo el que més m'ha agradat és la frase que diu la professora de literatura...
ResponElimina"El mal és un bé que no comprenem però que amb el temps ens fa millors."
Laura
ResponEliminaA mi el vídeo em va semblar una mica depriment i no vaig ser molt optimista a l'hora de pensar que em tenia que llegir el llibre, però el divendres al llegir el poema, em va agradar per que ell ho veu tot diferent, ja que la seva situació fa que sigui aixì, i et fa pensar.
Anem a pams.
ResponEliminaComentari a l'Alba:
Totalment d'acord amb tu. És una de les frases que a mi em va marcar més. Hi ha un refrany que diu 'No hay mal que por bien no venga.' De fet, per sort (i quan va poder) el Màrius Torres va seguir aquesta filosofia.
Comentari a la Laura:
Aprecio la teva sinceritat i, a més, és el camí que m'agradaria que féssim tots. Encara que estem llegint un poeta a qui li va tocar una malaltia important, hauríem d'aprendre de la seva manera de valorar els moments feliços.
Fins demà, que ja tindré les notes de Visions & Cants, pesadets...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAmanda Barrero i Andrea Piqueras:
ResponEliminaAquest video ens agradat bastant perquè ens ha semblat molt conmovedor perque es un ambient calid i tota la familia te uns bons records d'en Màrius.
També podem veure la tristor de la germana quan per exemple diu que es van tenir d'anar a un altre lloc a causa de la guerra civil i com Màrius no va poder anar amb ells.
Pero en general totes les coses que diuen sobre Màrius son bones.
Penso que ha tingut una vida molt trista, i que encara que hagues estat malalt, no ha tingut a la seva familia per ajudar-lo o com en aquest cas per acompanyar-lo fins la seva mort. Bàsicament les seves amistats, eren escases, ja que algunes les va fer al sanatori i les altres o son familia o coneguts.Crec que si avui dia encara estigues viu, seria un escriptor molt recunegut arreu del mon i no ten sols aqui a Espanya, ja que hagués escrit molts més llibres.
ResponEliminaXAAAAU.
DUNIA
ResponEliminaJo crec que el vídeo ja era bastant "depriment" per si sol i no feia falta posar-li aquesta música.
La part que més m'ha agradat és la frase que diu la professora de literatura i quan la cosina explica l'anècdota del paperet, que com ja ha dit el Joan Carles a classe, demostra que té una idea de la religió molt seva, i ja desde ben petit molt clara.
m´ha entussiasmat molt conèixer la vida d´un poeta amb tanta cultura,
ResponEliminaAh, també crec que una de les millors coses a part d'escriure un llibre, ha sigut coneixer a Mercè Figueres, ja que no li feia tant pensar en la rutina dels seus dies, i tampoc en la falta que li feia la seva familia en aquells moments.
ResponEliminaPetunets de chuculata.
Y Ruiz,
ResponEliminaTens rao
Petons de chuculata per tu tambe
A part dels petons de xocolata d'aquestes dues...
ResponEliminaDos comentaris a dues alumnes.
A la Dunia:
En el teu comentari parles de l'anècdota del paperet i la cosina. Molt agut. En aquests detalls és on es veu més el caràcter del poeta.
A la Yaiza:
Has avançat un tema: el de la Mercè Figueres. Qui és? Qui no és? Tatxán-tatxán....
Aquest vídeo m'ha semblat molt interessant, perquè explica la vida d´un dels poetes més importants de la literatura catalana des d´un punt de vista intern, ja que la seva família i la gent que el va cuidar als seus últims anys de vida, explica, amb molta emoció, tot el que sentien en aquell moment, i crec que això fa que arribi mes a la gent.Quan la seva germana explica que va anar a veure'l, jugant-se la vida, ja que ell volia veure'ls, però estava molt malalt i ells estaven exiliats a França perquè eren republicans... Encara que una de les coses que mes m'ha estranyat es que, tot i tenir tuberculosi, en algunes imatges surt fumant un cigarro.
ResponElimina