Aquestes són les amistats que Màrius Torres no va tenir mai però que es poden relacionar amb els seus poemes. Gràcies a ell, i sense que ell ho hagi sabut, les hem anat trobant entre tots.

les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - Les amistats d'en

  • Canaletto @
  • Roman Jakobson @
  • Plató @
  • Luis Cernuda @
  • Maria Callas @
  • W.A. Mozart @
  • Jean Sébastien Monzani @
  • Jean Giono @
  • Pere March @
  • Jorge Fin @
  • Josep Saló @
  • Diego Torres @
  • Robert Schumann @
  • Peter Bruns @
  • Dante Gabriel Rossetti @
  • Horaci @
  • Virgili @
  • Marcel Proust @
  • Maria Pereña @
  • Coldplay @
  • François Couperin @
  • Oscar Wilde @
  • Princesa Shokushi @
  • Sandro Botticelli @
  • Jaume Elias @
  • Radio Futura @
  • Edgar Allan Poe @
  • Homer @
  • Lorelei @
  • Joan Sales @
  • Antonio Rebollo @
  • Metallica @
  • Claude Débussy @
  • Enya @
  • Charles Baudelaire @
  • William Shakespeare @
  • Leonardo da Vinci @
  • J.E. Cirlot @
  • Camille Saint-Saëns @
  • Pau Casals @
  • Jiri Stránský @
  • Mercè Figueras @
  • Lluís Llach @
  • Ludwig van Beethoven @
  • Jorge Manrique @

divendres, 10 de desembre de 2010

"Dolç àngel de la mort..."

Avui hem començat a llegir els poemes del Màrius Torres. Un poeta serè que demana al dolç àngel de la mort que el vingui a buscar ara, que no vol patir més, i que l'ajudi a creuar fins a l'altra riba des d'on el crida una veu 'en la tenebra clara'. I no podíem esquivar la figura de l'àngel, aquell missatger entre els humans i els déus.
L'amistat en aquest cas és el poeta Juan Eduardo Cirlot (1916-1973), que ens proporciona, a través del seu Diccionario de símbolos, el significat que els occidentals donem a aquest misteriós personatge:

ángel: Símbolo de lo invisible, de las fuerzas que ascienden y descienden entre el origen y la manifestación. (...) Los ángeles aparecen en la iconografía artística desde el origen de la cultura, en el cuarto milenio antes de Jesucristo, confundiéndose con las deidades aladas. El arte gótico ha expresado en numerosísimas imágenes prodigiosas el aspecto protector y sublime del ángel, mientras el románico acentuaba mejor el carácter supraterrenal.

Bon cap de setmana. Fins dilluns.

13 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Sergio Gabarrón:

    Aquest primer poema m'agradat ja que ell expressa amb tota sinceritat el que sent, el trobo una mica fort perquè diu coses que jo no diria, a lo millor si estigues en la seva situació...
    diu paraules tecniques per fer emocionar o arribar el poema al lector.

    fins demà

    ResponElimina
  3. Hola Sergio,

    Espero que sempre trobem 'fort' el poema. Això voldrà dir que no estem en una situació de salut desesperada. De tota manera, pel que fa a les paraules 'tècniques' pregunteu sempre...

    Fins demà

    ResponElimina
  4. Aquet poema m'agrada, no es el meu preferit pero es bo.

    En la meva opinio si el resumim en una linia podria ser: 'Son les ganas de morir d'un malalt cansat de patir'

    En la seva situacio el trobo un poema molt ensertat. Seria molt extrany que en Marius comenses a parlar de temas com l'amor no?

    ResponElimina
  5. Andrea Piqueras:
    Aquest poema no m'ha agradat molt perque crec que es molt pesimista aquella persona que busca la solució en la mort es una persona cobard,perque ell tot i que te aquesta enfermetat te una familia que l'estima i no es para a pensar les coses bones que té si no que nomes pensa en les dolentes,llavor trobo que no ha valorat molt el que té.



    Amanda Barrero:
    En aquest poema es veu clarament com Màrius esta fart de patir tant,la seva enfermetat esta tant al limit que son inmenses les ganes que te de morir,crec que en part vol motir perquè segons ell te alguna persona que l'espera al cel que crec que pot ser la seva mare.

    ResponElimina
  6. Sara Rodriguez i Alexandra Gudiño:

    en aquest poema marius expressa el seu dolor ja que te ganes de morir a causa de la seva enfermetat. En el poema diu que hi trobara algu especial al cel creiem que es algun familiar.

    ResponElimina
  7. Aquest primer poema, és un poema que realment entra dins el cor,podem veure com descriu el seu gran patiment dins la enfermetat que esta passant.

    Per mi és una gran obra, on cada paraula desprén un gran sentiment, el sentiment que vo morir pero no patir més.

    ResponElimina
  8. Dunia

    Jo crec que aquest poema va ser escrit potser després d'algun atac, ja que es mostra molt pesimista i cansat de patir, fins al punt de desitjar la mort.

    ResponElimina
  9. Crec que el fet de que aquest poema hagi sigut i sigui el primer del llibre és el que fa que el lector s'animi a llegir-lo tot sencer... Et fa conscient del punt de patiment al que ha d'arribar una persona per desitjar morir...

    ResponElimina
  10. Aquest poema no m'agradat molt, perque penso que es massa pesimista. El poeta Màrius intenta descriure com se sent i vol transmetre el seu desig de morir, ja que ell pensa que al cel es trobarà amb una nova vida on no patirà.

    ResponElimina
  11. Aquest primer poema de Màrius Torres, per una part m'ha agradat en el sentit que expressa un gran sentiment (com va dir el meu company sergio) "fort" i intens. Per l'altra part no m'agrada el dolor que demostra perquè em transmet tristesa.
    Potser aquest poema sigui uns dels millors que he llegit per la seva qualitat d'expressar.

    ResponElimina
  12. Comentari per a la Roser:

    Dius que "...seria molt estrany que en Màrius comencés a parlar de temes com l'amor no?".
    És clar que el sentirem a parlar d'amor, d'aquí a poc.
    De fet, qui millor que qui se sap amb una vida tan precària pot apreciar les millors coses que ens ofereix aquesta?

    ResponElimina
  13. Encara que no vaig poder estar molt atent a classe, perquè no tenia el llibre, el que vaig escoltar d'aquest poema em va impactar molt, com el poeta demana a la mort que el vingui a buscar i com a través dels poemes d'aquest autor, es descobreixen ''amistats'' molt interessants, com la de Juan Eduardo Cirlot.

    Fins demà a classe!

    ResponElimina