Aquestes són les amistats que Màrius Torres no va tenir mai però que es poden relacionar amb els seus poemes. Gràcies a ell, i sense que ell ho hagi sabut, les hem anat trobant entre tots.

les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - Les amistats d'en

  • Canaletto @
  • Roman Jakobson @
  • Plató @
  • Luis Cernuda @
  • Maria Callas @
  • W.A. Mozart @
  • Jean Sébastien Monzani @
  • Jean Giono @
  • Pere March @
  • Jorge Fin @
  • Josep Saló @
  • Diego Torres @
  • Robert Schumann @
  • Peter Bruns @
  • Dante Gabriel Rossetti @
  • Horaci @
  • Virgili @
  • Marcel Proust @
  • Maria Pereña @
  • Coldplay @
  • François Couperin @
  • Oscar Wilde @
  • Princesa Shokushi @
  • Sandro Botticelli @
  • Jaume Elias @
  • Radio Futura @
  • Edgar Allan Poe @
  • Homer @
  • Lorelei @
  • Joan Sales @
  • Antonio Rebollo @
  • Metallica @
  • Claude Débussy @
  • Enya @
  • Charles Baudelaire @
  • William Shakespeare @
  • Leonardo da Vinci @
  • J.E. Cirlot @
  • Camille Saint-Saëns @
  • Pau Casals @
  • Jiri Stránský @
  • Mercè Figueras @
  • Lluís Llach @
  • Ludwig van Beethoven @
  • Jorge Manrique @

dimarts, 14 de desembre de 2010

"Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt..."

En el poema d'avui veiem una mica més de claror dintre del pessimisme de la situació.
Encertada la metàfora del so de la corda afinada que anhela el nostre poeta. Nosaltres, com que tenim de tot, busquem la varietat, la novetat. Ell, que es veu limitat pels accessos de tuberculosi, ja voldria una rutina, una estabilitat en la pau.

Que quina és l'amistat d'avui? D'entrada, canviarem la corda del llaüt per la corda d'un violoncel. Així arribarem a un català etern que va ser conegut per la família d'en Màrius quan estiuejaven a Sant Salvador. Prop d'allà hi ha El Vendrell, d'on era el músic Pau Casals (1876-1973).

I el regal que ens deixa el violoncelista conegut a tot el món és el seu 'Cant dels Ocells'. Potser recordeu aquesta melodia perquè va ser dedicada a les víctimes de l'estació d'Atocha l'11-M.



També us deixo el vídeo de l'alumna de l'IES Gabriel Ferrater que no hem pogut acabar de veure avui. Fixeu-vos en la raó de cada imatge i en la peça de la nova amistat: Camille Saint-Saëns (1835-1921)

21 comentaris:

  1. Aquet poema no m'agradat tant com el primer, no te aquella emoció y la metafora de la vida com una corda no em sembla la millor opció.
    No se quina seria la millor opcio, pero una corda no. Potser un cercle imaginari perque es diu que tot esta conectat.

    No sóc escriptora aixi que no es pot dir mes.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Dunia

    Aquest poema m'ha agradat per la metafora, ja que crec que és una forma molt suau de transmetre el seu desig, que és preferir viure una rutina, que no tenir sempre alts i baixos.

    ResponElimina
  4. De Fàtima i Montse :)
    En aquest poema veiem com l'autor ja és més optimista. L'autor fa una metàfora: vol ser com la corda d'un llaüt, sempre igual, invariable.

    ResponElimina
  5. Doncs a mi aquest poema m'ha agradat, i bastant més que l'altre, perquè em transmet un sentiment de pena però a l'hora m'agrada que sempre sembla que té una mica d'esperança malgrat la seva situació.

    ResponElimina
  6. Jo estic amb la opinió de la Roser, aquest poema no m'agradat tan com el primer poema, li falta alguna cosa que no m'acava d'agradar...
    Espero que el proxim poema sigui millor.

    PD: Em va agradar més l'exemple de la guitarra.

    ResponElimina
  7. Laura

    No estic d'acord amb el comentari de la Roser, crec que la metafora de la corda es idonia.
    La corda es sencilla, vol una nota simple, ell vol viure sense pujades i baixades, es conforma amb una vida monòtona. Es trist veure com es conforma amb poc i segeixo amb la idea de que aquests poemes fan veure la vida diferent, et fan apreciar-la més.

    ResponElimina
  8. Aquest poema, la principal idea que m'ha transmes és la de que Màrius ha perdut el desitg de lluitar per viure i deixa la seva mort al temps. L'única cosa en que creu és en Déu ja que li demana que " li arregli lse cordes de la seva vida". M'ha semblat una bona metàfor

    Fins demà.

    ResponElimina
  9. Sergio Gabarrón:

    Ami personalment m'agrada nés el primer poema, perquè expressa la situació diferent. Per part de la canço ja la tenia escoltada perque la posaven en camps de futbol. El video tambè m'agradat perquè esta encertat amb la canço que la pusat.

    Fins demà

    ResponElimina
  10. Personalment aquest poema m'agrada més que l'altre ja que veu una mica de llum dintre de la foscor de la seva vida.
    La metafora de la corda no es la més encerteda, però expressa clarament el que vol dir.
    Fins la pròxima entrada

    ResponElimina
  11. Aquest poema no m'ha desagradat, a diferencia del altre té menys sentiments, però valora més la vida.
    El que m'ha sobtat més es que el escriptor vol una rutina, una vida vida sempre igual.

    ResponElimina
  12. Sara Rodriguez i Alexandra Gudiño:

    Aquest poema ens a agradat mes que l'altre perque expressa millor els seus sentiments vers el que sent hacia la mort.

    PD: Sabes que los ewoks eran niños disfrazados?

    ResponElimina
  13. Fàtima:
    Jo estic d'acord amb la Laura. La metàfora és molt bona, ja que expressa molt bé el que vol dir.
    No tinc preferència per cap poema, els dos em semblen tristos, encara que el segon sigui més optimista.

    ResponElimina
  14. m´ha entussiasmat molt coneixer la vida d´un poeta amb tanta cultura

    ResponElimina
  15. Em va agradar el poema que vam llegir ahir, perquè en aquest poema demana a déu que el curi. I també perquè m´agrada com sona la corda del llaüt, però també estic d´acord que Marius torres digui que la corda estigui muda en lloc de sentir la música falsa del seu accent.

    ResponElimina
  16. Aquest poema m'agrada més perque intenta veure la vida desde un punt de vista més optimista.Ell pensa que prefereix que la seva vida sigui rutinaria per no haber de tenir pujades i baixades d'estat d'ànim constanment.

    ResponElimina
  17. Aquest poema em va agradar,no tant com l'altre ja que l'altre em va transmetre una sensació més impactant, però pel simple fet de que sigui un poema més optimista i utilitzi una metàfora com la del llaüt, crec que es bastant interesant perquè compara la nota de l'instrument amb la vida que ell desitja.

    ResponElimina
  18. Comentari a la Laura, que diu:
    "És trist veure com es conforma amb poc i segueixo amb la idea de que aquests poemes fan veure la vida diferent, et fan apreciar-la més."

    Has donat a la diana. Sembla que optes a la candidatura d'AMISTAT D'EN MÀRIUS.

    Comentari a l'Eliot, que diu:

    "...aquest poema m'agrada més que l'altre ja que veu una mica de llum dintre de la foscor de la seva vida."

    Tu optes directament a poeta, o sigui que no et facis més el dur.

    ResponElimina
  19. M'agradaria que l'Eliot m'expliqués això que diu al comentari, si la metafora no és la més encertada, com és que expressa clarament el que vol dir? Jo crec que si ho expressa clarament, és perquè es la metàfora prefecte...

    ResponElimina
  20. Eliot, t'han fet una pregunta. És veritat que no acabem d'entendre el que afirmes.
    No pots amagar-te, contesta ja!

    ResponElimina
  21. Aquest poema m'agrada bastant ja que la metafora amb la corda la trobo bastant encertada.
    Aquest vídeo en el qual surt el poema intercalat amb imatges i cançons penso que estan bé perquè almenys per mi és més fàcil de compendre que en un llibre.

    Adeu fins demà

    ResponElimina