Aquestes són les amistats que Màrius Torres no va tenir mai però que es poden relacionar amb els seus poemes. Gràcies a ell, i sense que ell ho hagi sabut, les hem anat trobant entre tots.

les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - les amistats d'en Màrius - Les amistats d'en

  • Canaletto @
  • Roman Jakobson @
  • Plató @
  • Luis Cernuda @
  • Maria Callas @
  • W.A. Mozart @
  • Jean Sébastien Monzani @
  • Jean Giono @
  • Pere March @
  • Jorge Fin @
  • Josep Saló @
  • Diego Torres @
  • Robert Schumann @
  • Peter Bruns @
  • Dante Gabriel Rossetti @
  • Horaci @
  • Virgili @
  • Marcel Proust @
  • Maria Pereña @
  • Coldplay @
  • François Couperin @
  • Oscar Wilde @
  • Princesa Shokushi @
  • Sandro Botticelli @
  • Jaume Elias @
  • Radio Futura @
  • Edgar Allan Poe @
  • Homer @
  • Lorelei @
  • Joan Sales @
  • Antonio Rebollo @
  • Metallica @
  • Claude Débussy @
  • Enya @
  • Charles Baudelaire @
  • William Shakespeare @
  • Leonardo da Vinci @
  • J.E. Cirlot @
  • Camille Saint-Saëns @
  • Pau Casals @
  • Jiri Stránský @
  • Mercè Figueras @
  • Lluís Llach @
  • Ludwig van Beethoven @
  • Jorge Manrique @

dijous, 16 de desembre del 2010

"Cançó a Mahalta"


Aquest és un poema prenyat d'amistats: ens en porta tres i només són vuit versos!

Però, abans de res, deixeu-me recordar que la poesia és la màxima síntesi, un miracle ínfim i enorme a la vegada. Només amb el primer vers ("Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels") ja en tenim prou per entendre una relació de set anys.

Primera amistat: evidentment, la Mercè Figueras (1912-1976). Ja n'hem parlat, de la seva relació d'amor, amistat...

Segona amistat: també molt clara, l'amistat de Jorge Manrique (1440-1479) , el de "Nuestras vidas son los ríos que van a dar a la mar/ que es morir..."

Tercera amistat: Lluís Llach (1948), el cantautor de Verges, que musica el poema. Aquí us en deixo la versió.


PD: El riu de la foto és l'Ebre al seu pas per Miravet. Realitzada per Tots Sants en un dia assoleiat i tebi.

10 comentaris:

  1. Aquest poema m'agradat molt, ja que es veu un Marius més "normal". M'agradat això de llegir cartes d'ell perquè ens apropem més a ell que es el que volem.
    Apart, aques petit tros del poema de Jorgue Manrique m'agrada i un d'altre que els tinc apuntats. Torno a dir que he canviat d'opinió al començar a llegir els seus poemes i coneixent-lo cada vegada més.
    Es interesant la manera que té ell de viure i veure la vida, et fa considerar més la teva. Ja que a vegades no tenim en compte la sort que tenim.

    ResponElimina
  2. He vist que poso sempre el mateix en això de que m'agrada més ara i et fa veure la vida diferent, però es que és veritat.
    Vull dir una altre cosa, aquest poema m'agradat, tot i aixì, prefereixo el Marius que està desesperat i mira la mort como una satisfacció i és pessimista, trec més coses d'aquest Marius i m'ha apassiona molt més.

    Laura

    ResponElimina
  3. En aquest poema on descriu aquesta relació d'amor impossible, no sé si ben bé puc dir-ho així, em sorprèn la... serenitat? Vull dir, té molt clar que és una relació que no pot arribar a cap lloc perquè estan malalts i no vol ilusionar-se, i em dona la sensació de que es conforma, no veig que ho expressi amb una desesperació perquè vol i no pot... no sé si m'explico gaire bé...
    M'agrada, tot i que estic amb la Laura, prefereixo al Màrius que pateix i ens fa valorar tot allò que ens envolta.

    Fins demà!

    ResponElimina
  4. Per a mi és més agradable llegir un poema com "Cançó a Mahalta" que no pas un tant pessimista com el primer. Encara que m'agrada moltíssim com va aconseguir expressar-se Màrius Torres als poemes anteriors, en aquest gaire bé obté la perfecció amb només el primer vers.

    Ens veiem demà!

    ResponElimina
  5. Hola a totes i moltes gràcies per la participació cada vegada més crítica i més madura.

    Alba:
    El dilema que tu et planteges sobre la suposada serenitat i falta de passió...
    Un company vostre, així parlant 'off the record' m'ha dit que ell ho veia clar: simplement el Màrius no estava enamorat de la Mercè.

    Potser té raó i de vegades les coses són més senzilles i directes. O potser no...

    ResponElimina
  6. Es un dels millor poemes que he llegit i escoltat, no es que siguin molts clar.
    Es quasi un miracle que en un sol vers pugui expressar com es una relació de varis anys, però això es el que sols es pot aconseguir amb la poesia.
    Fins la pròxima entrada.

    ResponElimina
  7. Em va agradar aquet poema, com diuen en els comentaris anteriors es mostra a un Marius mes normal amb uns dilemas mes normals com es l'amor.

    També m'agrada que tracti el tema d'una manera tant tranquila sense ser el tipic 'morir d'amor' o parlant nomes de sexe.

    Ens veiem dilluns.

    ResponElimina
  8. Hola de nou!

    Dons amí encara no em sembla que sigui un Marius "normal", encara que parla de l'amor, parla sobretot del que pateix per culpa de la seva malaltia.

    Crec que la idea d'haver ficat un vers de Jorge Manrique es genial, a més a més li venia com anell al dit, ja que al seu primer vers també parlava sobre dos rius (que representaven ells dos).

    En definitiva un dels millor poemes de Marius.

    Ens veiem demà!

    ResponElimina
  9. Si ens fixem només en la forma del poema ja es veu clar el seu missatge que vol transmetre "com dos rius paral.lels", van sempre junts però mai es creuaran.

    PD: Profe aquest poema ho pots posar com a opció a triar a l'examen:)

    ResponElimina