"Febrer"

Un poema sobre el ressorgiment de la primavera. Màrius sempre parla de la mort, i aquí contraposant-la amb la primavera que és a punt de néixer. També, però, sempre ens aporta alguna cosa. Aquell 'foc invisible' que és a l'interior de la natura quan està acabant l'hivern i que esclatarà en qualsevol moment.

Al poema es parla de la gelera, de la neu que es fon i de la vida i llavor que s'intueix. Se m'acut que l'amistat d'en Màrius en aquest poema és el fotògraf txec Jiri Stránský (1981), un dels millors de natura i premiat aquest any amb el Landscape Golden Camera Award. En la foto de Nova Zelanda que podeu admirar apareixen tots els elements que el poeta va preveure.

I, per aquell@s que no tinguin por de conèixer coses noves i no temin què diran els seus companys si senten 15 segons de Beethoven (1770-1827) us deixo la seva Sonata núm. 5, anomenada 'Primavera'. (Ara és el moment confidència: el vostre profe l'escolta a l'MP4 quan alguna vegada va a l'autobús amb les excursions de l'institut.)

"Cançó a Mahalta"

Aquest és un poema prenyat d'amistats: ens en porta tres i només són vuit versos!

Però, abans de res, deixeu-me recordar que la poesia és la màxima síntesi, un miracle ínfim i enorme a la vegada. Només amb el primer vers ("Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels") ja en tenim prou per entendre una relació de set anys.

Primera amistat: evidentment, la Mercè Figueras (1912-1976). Ja n'hem parlat, de la seva relació d'amor, amistat...

Segona amistat: també molt clara, l'amistat de Jorge Manrique (1440-1479) , el de "Nuestras vidas son los ríos que van a dar a la mar/ que es morir..."

Tercera amistat: Lluís Llach (1948), el cantautor de Verges, que musica el poema. Aquí us en deixo la versió.


PD: El riu de la foto és l'Ebre al seu pas per Miravet. Realitzada per Tots Sants en un dia assoleiat i tebi.

"Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt..."

En el poema d'avui veiem una mica més de claror dintre del pessimisme de la situació.
Encertada la metàfora del so de la corda afinada que anhela el nostre poeta. Nosaltres, com que tenim de tot, busquem la varietat, la novetat. Ell, que es veu limitat pels accessos de tuberculosi, ja voldria una rutina, una estabilitat en la pau.

Que quina és l'amistat d'avui? D'entrada, canviarem la corda del llaüt per la corda d'un violoncel. Així arribarem a un català etern que va ser conegut per la família d'en Màrius quan estiuejaven a Sant Salvador. Prop d'allà hi ha El Vendrell, d'on era el músic Pau Casals (1876-1973).

I el regal que ens deixa el violoncelista conegut a tot el món és el seu 'Cant dels Ocells'. Potser recordeu aquesta melodia perquè va ser dedicada a les víctimes de l'estació d'Atocha l'11-M.



També us deixo el vídeo de l'alumna de l'IES Gabriel Ferrater que no hem pogut acabar de veure avui. Fixeu-vos en la raó de cada imatge i en la peça de la nova amistat: Camille Saint-Saëns (1835-1921)

"Dolç àngel de la mort..."

Avui hem començat a llegir els poemes del Màrius Torres. Un poeta serè que demana al dolç àngel de la mort que el vingui a buscar ara, que no vol patir més, i que l'ajudi a creuar fins a l'altra riba des d'on el crida una veu 'en la tenebra clara'. I no podíem esquivar la figura de l'àngel, aquell missatger entre els humans i els déus.
L'amistat en aquest cas és el poeta Juan Eduardo Cirlot (1916-1973), que ens proporciona, a través del seu Diccionario de símbolos, el significat que els occidentals donem a aquest misteriós personatge:

ángel: Símbolo de lo invisible, de las fuerzas que ascienden y descienden entre el origen y la manifestación. (...) Los ángeles aparecen en la iconografía artística desde el origen de la cultura, en el cuarto milenio antes de Jesucristo, confundiéndose con las deidades aladas. El arte gótico ha expresado en numerosísimas imágenes prodigiosas el aspecto protector y sublime del ángel, mientras el románico acentuaba mejor el carácter supraterrenal.

Bon cap de setmana. Fins dilluns.

Una bona llista d'amistats

Benvolgut alumnat,

Inicio aquest bloc amb l'esperança que, en el centenari del naixement de Màrius Torres, trobem entre tot@s les amistats del poeta.
En cadascun dels poemes que llegirem a classe se'ns remet a algun altre artista: d'altres poetes, músics, pintors... A mesura que els anem analitzant, aquest quadern de bitàcola s'anirà ampliant i nosaltres també coneixerem altra gent que ens aportarà coses.
Decidit i arriscat a començar aquest camí, us ofereixo un vídeo per començar a conèixer el que, al final, serà una figura familiar entre nosaltres.

Fins demà a classe.