tag:blogger.com,1999:blog-329530456397998842024-02-07T10:29:50.272-08:00Les amistats d'en MàriusUnknownnoreply@blogger.comBlogger26125tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-86755906564231268902011-02-18T12:56:00.000-08:002011-09-17T01:53:51.922-07:00'Aviat, als asils i als bancs de la ciutat...'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf-bDNhcGD88fJajJbymryIFdhWivRbZDMZBJ6eamINKBEHJllP3XrtjaJo3dB9MKZXU9oJ37RLSBdNUMnmTgZ_FuCfAxhydEdDgGcWt8dv3vs325_DWuZInGvOkgWGmLzDNEEcWvVcg/s1600/canaletto4.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 191px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf-bDNhcGD88fJajJbymryIFdhWivRbZDMZBJ6eamINKBEHJllP3XrtjaJo3dB9MKZXU9oJ37RLSBdNUMnmTgZ_FuCfAxhydEdDgGcWt8dv3vs325_DWuZInGvOkgWGmLzDNEEcWvVcg/s320/canaletto4.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5575141674276902642" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Arribem al final del nostre treball de la poesia de Màrius Torres. Aquest és el darrer sonet. Com sempre, un poema que s'inicia amb tristesa en els quartets i es resol amb esperança en els tercets.<br /><br />Arriba el fred, el fred de la posguerra i de la fam que ell no passa, refugiat com està a Puig d'Olena. Però sí que té fam de família, de salut, d'amor, de societat... de tantes coses. Màrius morirà aquest any 1942, i deixarà de patir, però també de viure.<br /><br />Hem comprovat que Màrius ens ha plantejat situacions pessimistes, però atenció a unes paraules que adreça a Mercè Figueras:<br /><br />"El pessimisme és un absurd, gairebé un pecat."<br /><br />Prengueu-ne nota.<br /><br />En aquest poema Màrius assenyala el regal d'una posta de sol, amb violetes, verds, daurats...<br /><br />Última amistat, parlant de colors i llums: el pintor venecià <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Canaletto</span></span> (1697-1768)<br /><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-6693125840610261632011-02-15T14:33:00.000-08:002011-02-23T14:20:22.546-08:00'Sé que hauré d'oblidar...'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy0305xQM8QQNtHwBnIZi-x6nZvARgSGjgwyZQ1i1SgvfbK47rzrt70mOdsRKB7hFZSetim4odAyz5uIDfFQGSeZlt4Bjxje19ECvfwG4mwariJ75Knyr6otVXIGUKTMNQkqGNNtK9dA/s1600/Jakobson_Roman.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 177px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy0305xQM8QQNtHwBnIZi-x6nZvARgSGjgwyZQ1i1SgvfbK47rzrt70mOdsRKB7hFZSetim4odAyz5uIDfFQGSeZlt4Bjxje19ECvfwG4mwariJ75Knyr6otVXIGUKTMNQkqGNNtK9dA/s200/Jakobson_Roman.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5574049937084262914" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">En aquest poema dens i de profunditat filosòfica, Màrius contraposa la llengua humana i la llengua divina. Aquesta darrera es caracteritza per estar formada per síl.labes que són com els batecs d'un cor i un ritme de 'torrent de sang que mai no mor'.<br /><br />Pensant en qui podríem relacionar amb el missatge del poeta m'ha vingut al cap un lingüista que havia estudiat en els temps de facultat. Es tracta de <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Roman Jakobson</span></span> (1896-1982), qui va teoritzar sobre grans meravelles de la llengua humana. Una d'elles és la teoria de la comunicació, que estudiareu l'any que ve perquè continua vigent.<br /><br />És meravellós veure com, a classe, heu arribat a nivells d'anàlisi poètica com el d'avui. Vosaltres ja sabeu de què parlo... Això us fa grans!<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-28760275046455352652011-02-15T14:23:00.000-08:002011-02-15T14:30:12.529-08:00'La ciutat llunyana'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDQQxJxfDsFVb44b-kh_yH0CasWzSvEMM1S9dD9eojAxr4Id80Q3LE9p4EnBG5wp7i7Ye4H7CddWUErQz8TZRlsL2SXRB7mbZyDDsaapHz9-NROn59ZdFnXveI36MEsQ5yQ1qgRw1QLQ/s1600/plat%25C3%25B3.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 180px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDQQxJxfDsFVb44b-kh_yH0CasWzSvEMM1S9dD9eojAxr4Id80Q3LE9p4EnBG5wp7i7Ye4H7CddWUErQz8TZRlsL2SXRB7mbZyDDsaapHz9-NROn59ZdFnXveI36MEsQ5yQ1qgRw1QLQ/s200/plat%25C3%25B3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5574047227899910146" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Tot i que aquí s'hauria de fer homenatge a la Lleida bombardejada durant la guerra <span style="font-style: italic;">incivil</span> no podem deixar d'incloure una amistat humana per a Màrius. Sabem, per les lectures del poeta, que aquest era tenia una certa influència de <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Plató</span></span> (427 a.C-347 a.C) i la seva teoria sobre el món de les idees.<br /><br />Quan s'estudia aquest filòsof grec s'entenen certes coses que ens couen a dins: perquè provem d'arribar a la perfecció, a la idealitat, perquè tenim models encara que la realitat s'entesta a subjectar-nos de peus a terra.<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-36329966604253619622011-02-11T07:57:00.000-08:002011-02-11T08:03:47.430-08:00'Pelegrins'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3iRqEsyZJzNZ6kNi3okBSgDuDdXTapde9B4CySTJvWCWkKE4_CIRnUssiEQUP0IJuwkfSsS0SKP_lulqc02p3r43nEWMxA9ZbjRGt_uHKG_haUY2nwo3y_pLL_bUZdf4_Z8uESw047A/s1600/cernuda.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 190px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3iRqEsyZJzNZ6kNi3okBSgDuDdXTapde9B4CySTJvWCWkKE4_CIRnUssiEQUP0IJuwkfSsS0SKP_lulqc02p3r43nEWMxA9ZbjRGt_uHKG_haUY2nwo3y_pLL_bUZdf4_Z8uESw047A/s200/cernuda.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5572463295128775698" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Màrius Torres no vol ser el típic pelegrí que arriba al temple, sinó buscar el pelegrinatge al seu déu a dintre mateix, a l'ànima. Caldria recordar, en aquest sentit, el magnífic poema de <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Luis Cernuda</span></span> (1902-1963), contemporani de Màrius i amic de García Lorca. Potser hem de llegir entre línies i veure la ràbia de Cernuda per no poder tornar a la seva terra després de la Guerra Civil.<br /></div><br />PEREGRINO <p>¿Volver? Vuelva el que tenga,<br />Tras largos años, tras un largo viaje,<br />Cansancio del camino y la codicia<br /></p><p>De su tierra, su casa, sus amigos,<br />Del amor que al regreso fiel le espere. </p><p>Mas, ¿tú? ¿Volver? Regresar no piensas,<br />Sino seguir libre adelante,<br />Disponible por siempre, mozo o viejo,<br />Sin hijo que te busque, como a Ulises,<br />Sin Ítaca que aguarde y sin Penélope. </p><p>Sigue, sigue adelante y no regreses,<br />Fiel hasta el fin del camino y tu vida,<br />No eches de menos un destino más fácil,<br />Tus pies sobre la tierra antes no hollada,<br />Tus ojos frente a lo antes nunca visto.</p>Unknownnoreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-91917230960890680602011-02-09T10:20:00.000-08:002011-02-09T10:33:49.764-08:00'Mozart'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw4grB8h4e-A1dAkT9L9NPJ4b9WWH2IYSIiIIhYKNBaaZcAnJSY55WeGn2NTaLRpX9WKDvq7SsfFVbwXH6S5W2qGTHhcwQ1qPxt_iv-vNipkdcO4Csc1D0ByQci5qC09YiiKCQpgWQ0Q/s1600/Maria+Callas.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 198px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw4grB8h4e-A1dAkT9L9NPJ4b9WWH2IYSIiIIhYKNBaaZcAnJSY55WeGn2NTaLRpX9WKDvq7SsfFVbwXH6S5W2qGTHhcwQ1qPxt_iv-vNipkdcO4Csc1D0ByQci5qC09YiiKCQpgWQ0Q/s200/Maria+Callas.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5571758575655792978" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><br />Evidentment, un poema amb aquest títol ja té una amistat sense buscar-la massa. <span style="font-weight: bold;font-size:130%;" >Wolfgang Amadeus Mozart</span> (1756-1791) va utilitzar els trenta-cinc anys de la seva vida a fer més agradable i feliç la nostra. És difícil seleccionar un fragment que el representi i per això he preferit matar dos pardals d'un tret i portar-vos una altra amistat: <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Maria Callas</span></span> (1923-1977). És ella qui canta aquesta ària de <span style="font-style: italic;">La flauta màgica</span> i és ella qui arriba a fer-nos dubtar, al voltant del segon 45 de l'audició, de si és o no una veu humana el que sentim.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Si us agrada llegir vides melodramàtiques, trieu qualsevol d'aquestes dues.<br /></div><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=35e5d87" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-56940737068147015562011-02-08T10:33:00.001-08:002011-02-08T10:42:19.525-08:00'Això és la joia'<div style="text-align: justify;">Màrius Torres ens defineix la joia com un ocell que vola després d'una tempesta. Ell, de tempestes, en sabia molt. Us porto una amistat que parla de la joia d'un secret, <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Jean Sébastien Monzani</span></span>. Es tracta d'un artista suís que es dedica a la fotografia, el video, la il.lustració... El disseny en general. Per tant t'agradarà, Odamae. És un video per veure'l sol o acompanyat, però en silenci. Aquí va.<br /><br /><iframe title="YouTube video player" width="440" height="290" src="http://www.youtube.com/embed/rF0LZWWxSH0" frameborder="0"></iframe><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-7682359710311017932011-02-06T04:31:00.000-08:002011-02-06T04:41:41.070-08:00'Arbor mortis'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkTY7hguGOTTrcLFU60cRjf9BXsyxo7z4iNRt4PILvD6MpPWfEbWN3MyPln86UG84KIcQ0qcNED6a_w8Kski2GqZUoXHUiGAYXR9fESARN_eBG6OTkUA48y_dQDUY3wzsWzChU_zSNwQ/s1600/l%2527home+que+plantava+arbres.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 221px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkTY7hguGOTTrcLFU60cRjf9BXsyxo7z4iNRt4PILvD6MpPWfEbWN3MyPln86UG84KIcQ0qcNED6a_w8Kski2GqZUoXHUiGAYXR9fESARN_eBG6OTkUA48y_dQDUY3wzsWzChU_zSNwQ/s320/l%2527home+que+plantava+arbres.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5570554946673236386" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">El poeta ens declara que en nosaltres hi ha dos llavors: la de la vida i la de la mort. Evidentment no és res que no sabéssim. Però potser sí el fet de declarar-ho amb la imatge d'un arbre de la mort que va creixent, silenciós, amb cada any i amb cada pessimisme.<br /><br />La primera amistat, com us vaig dir, seria el poeta medieval <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Pere March</span></span> (1336-1410), de qui Màrius pren els versos primers per confegir el seu text. Aquest escriptor va ser el pare del nostre conegut Ausiàs March, l'amant patidor entre els patidors.<br /><br />Però ens ha sorgit una altra amistat, encara més fructífera i optimista, la de <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Jean Giono</span></span> (1895-1970), autor del bellíssim relat <span style="font-style: italic;">L'home que plantava arbres</span>. El protagonista d'aquesta història és Elzéard Bouffier, un senyor que decideix, ell sol, trasformar tota una regió desèrtica en una zona rica i boscosa. Si teniu curiositat en si ho aconsegueix o no, aquí us en deixo l'enllaç. És un conte curtet i profitós, no tingueu mandra, que no us en penedireu.<br /><a href="http://www.guelaya.org/textos/el%20hombre%20que%20plantaba.htm">http://www.guelaya.org/textos/el%20hombre%20que%20plantaba.htm</a><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-33165743956365789322011-02-04T10:07:00.000-08:002011-02-04T10:13:57.055-08:00'Els núvols'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYpT8jFeNIgQ1Ali4Xl35EMZ3eD9pz3a0D0ahQbLft1fmC-byRNsGEx-mzCK2Ocwevf02I0Ky9OoPEU6mwUdst9Q_PMb6Z7hF4jGZitnPq8ys3imzEuCxqWsVsxHNJp02WqUdTfY2DkA/s1600/jorge+fin.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYpT8jFeNIgQ1Ali4Xl35EMZ3eD9pz3a0D0ahQbLft1fmC-byRNsGEx-mzCK2Ocwevf02I0Ky9OoPEU6mwUdst9Q_PMb6Z7hF4jGZitnPq8ys3imzEuCxqWsVsxHNJp02WqUdTfY2DkA/s200/jorge+fin.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5569899121028826818" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify; font-family: courier new;"><span style="font-size:100%;">"Mirar nubes es como oír música. Mirar nubes escuchando música es partida doble. Premio seguro. Son actividades para las que el cerebro debe tener un apartado estanco especial, pues permiten que el pensamiento recorra su camino de manera independiente de lo que la música y las figuras de algodón puedan sugerir. La música debe ser buena, más vale un limpio y plano silencio muchas veces. Si una música no te deja ver bien las nubes es mejor quitarla."<br /></span></div><br /><div style="text-align: justify;">Aquest és el testimoni de <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Jorge Fin</span></span>, un pintor de núvols. Sí, així és. Gran part de la seva observació per aprendre és mirar els quadres dels grans pintors i descobrir-hi com estan retratats els núvols. Ell va descobrir tot un seguit de personatges que feien el mateix, no només per pintar-los, sinó per estudiar-los. Es tracta dels Cloud Watchers.<br /><br />Avui hem après de Màrius que el que admira d'aquestes fantàstiques formacions és la seva fugacitat. Que durin poc els fa més preciosos. Era el poeta, també, un <span style="font-style: italic;">cloud watcher</span>?<br /><br /><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-55441665272229224482011-02-01T13:43:00.000-08:002011-02-01T14:32:12.409-08:00'La galerna, el llamp, el torb i la tempesta...'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjODVPoARc9VOUYCcI8z3wrsHwN5gMuOdReB2DwQ3umFvA8zfmkPrXtQObqM1AskUsqSDgCOTjfWk4xD8XzH9uQ55-5DUc_gpwVUBQJ0qfCU1Yru63znvp7FHn4oxiMusNXJHDXu1CFTA/s1600/Josep+Sal%25C3%25B3.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 132px; height: 192px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjODVPoARc9VOUYCcI8z3wrsHwN5gMuOdReB2DwQ3umFvA8zfmkPrXtQObqM1AskUsqSDgCOTjfWk4xD8XzH9uQ55-5DUc_gpwVUBQJ0qfCU1Yru63znvp7FHn4oxiMusNXJHDXu1CFTA/s200/Josep+Sal%25C3%25B3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568852549840735330" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Un text diferent, sobre els efectes de la guerra en la seva ciutat. Les fumeroles i les runes provocades per l'aviació franquista. Una família (i moltes més) que han de fugir perquè són perseguides. I davant d'aquesta desgràcia com reacciona el poeta, el poeta vençut, el poeta malalt, el poeta reclòs a Puig d'Olena?<br /><br />Doncs amb un optimisme que metaforitza en una flor d'esperança, 'minúscula i tenaç'. Ja us he dit que no volia posar com a amistats als quatre genets de l'Apocal.lipsi que retrata Màrius com a autors de l'atac.<br /><br />Per una banda, posarem l'amistat lògica que m'heu proposat. Molts han cantat a l'esperança, però només <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Diego Torres</span></span> (comparteix el cognom, també!) ha pogut imaginar aquest 'Color esperanza' tan viu i encertat.<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=9499db5" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br />I després, una bella troballa. El Dr. <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Saló</span></span> (1913), del qual no paro de descobrir coses. Al principi pensava que era el metge que tenia cura de Màrius. En realitat era metge, sí, però també tuberculós com ell. Van ser companys de professió, doncs, i de malaltia. En Josep Saló va ser qui va agafar de la mà al poeta quan aquest va morir.<br /><br />I seria qui li donés esperança, realment, perquè el Dr. Saló avui dia té 97 anys i viu aquí a prop, a la comarca del Bages.<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-81851993039918348332011-01-28T09:03:00.000-08:002011-01-28T09:13:41.645-08:00'Abendlied'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK993JGGed3EGfDPBU7W8EQiYDEt0LoX0kgEvpv3GM4MnVdpOHwlWlKFWCjMxSEmBM0LF4QNRxSW6vPkDp8nUtlQsMOIOoIa5PZtpQ5CRQlCo5s1pmSV7GhizFW9SsfYgntN5gs-kCLw/s1600/Peter+Bruns.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 133px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK993JGGed3EGfDPBU7W8EQiYDEt0LoX0kgEvpv3GM4MnVdpOHwlWlKFWCjMxSEmBM0LF4QNRxSW6vPkDp8nUtlQsMOIOoIa5PZtpQ5CRQlCo5s1pmSV7GhizFW9SsfYgntN5gs-kCLw/s200/Peter+Bruns.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5567286096567498018" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja3AR1SJYimr_oyoXOw2AgHqdEHpcgMpLV86lfvRtXgAc4UfO9kofs1Wrmyomkom-YuwMV5fgYqiMeKwvQgqe3eAZGdE_aFCNR0RXIkfJubv2uDr_eA2QIRN7zsuzzIz5UXm-TNu0wFg/s1600/Robert_Schumann.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 290px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja3AR1SJYimr_oyoXOw2AgHqdEHpcgMpLV86lfvRtXgAc4UfO9kofs1Wrmyomkom-YuwMV5fgYqiMeKwvQgqe3eAZGdE_aFCNR0RXIkfJubv2uDr_eA2QIRN7zsuzzIz5UXm-TNu0wFg/s320/Robert_Schumann.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5567285246684706130" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Encara queda una gota de llum i és moment de sentir Abendlied (Cançó de capvespre), de <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Robert Schumann</span></span> (1810-1856), interpretat al violoncel per <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Peter Bruns</span></span>. Això és el que sentia (o tocava) Màrius veient com el sol es ponia i apreciant el daurat, el blau de miosotis, el rosa, tots aquells colors que amenacen amb marxar, fugint de la nit.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Schumann, el compositor romàntic alemany, també va ser valent, com en Màrius, davant l'adversitat. Primer es va enfrontar amb el desig de la seva mare, que no volia que fos músic. Després va lluitar amb l'accident que li va inutilitzar la mà dreta i va acabar prematurament amb la desitjada carrera com a concertista. Més tard, amb el pare de la seva estimada Clara, que no volia concedir-la a tan estrany personatge. Finalment, amb la bogeria, que el va portar a punt del suïcidi diverses vegades.<br /><br />Des d'aquí, aquesta defensa de la valentia.<br />Fins dilluns<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-81963290435325481812011-01-27T09:34:00.000-08:002011-01-27T09:51:11.749-08:00'Un altre abril'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibiMEY7z8E-ADiNwgrhipRtln0ZT1SpQFSO9BGLgT8ewPo6YRRiZ9B8vVIeii8n4wOMuFyj5LzO9q50yWFIvf1wlu_6qCJrCyzeRi_exHj6POze5SEcFL4XsXk66tiIc-9hgX2bWkbjg/s1600/Rossetti+3.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 193px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibiMEY7z8E-ADiNwgrhipRtln0ZT1SpQFSO9BGLgT8ewPo6YRRiZ9B8vVIeii8n4wOMuFyj5LzO9q50yWFIvf1wlu_6qCJrCyzeRi_exHj6POze5SEcFL4XsXk66tiIc-9hgX2bWkbjg/s320/Rossetti+3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566924702284755218" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp2kG2tfWP5UGOX-yx0zos-m5DPqXULYXJbzT3zp5ed99QWa2p_G17JfI4k8PVGDQleBvm6qykQeLym1aInfGr0ylOGa-jZ5vnnVc9mfxyqsGoBkGJPhhzSN03j4YetVEYz6yyR923rw/s1600/Rossetti+2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 281px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp2kG2tfWP5UGOX-yx0zos-m5DPqXULYXJbzT3zp5ed99QWa2p_G17JfI4k8PVGDQleBvm6qykQeLym1aInfGr0ylOGa-jZ5vnnVc9mfxyqsGoBkGJPhhzSN03j4YetVEYz6yyR923rw/s320/Rossetti+2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566924531159507682" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja8zcCrQFXYFLGJgWMP9R9guHdtsazlzEj1v8NXViCb8E2KGffVbTIxembSAE2ogF_ePbGHaSYONUZ8zsnQdf5LQJ-Ddwb9VCWWmZ2M17ewShfLtJ7ffhCYvwNgopG39q7BYWsjrLc7A/s1600/Rossetti+1.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 116px; height: 140px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja8zcCrQFXYFLGJgWMP9R9guHdtsazlzEj1v8NXViCb8E2KGffVbTIxembSAE2ogF_ePbGHaSYONUZ8zsnQdf5LQJ-Ddwb9VCWWmZ2M17ewShfLtJ7ffhCYvwNgopG39q7BYWsjrLc7A/s320/Rossetti+1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566924373769647746" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Aquest text difícil i meravellós és una de les grans descripcions de la tristesa. Perquè la tristesa no és sempre del mateix to ni de la mateixa envergadura. De vegades, del color de l'aigua tèrbola, de vegades del color del dia que neix.<br /><br />La història d'avui és la d'un amor prohibit. L'artista <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Dante Gabriel Rossetti</span></span> (1828-1882) va estar enamorat de Jane Morris durant un llarg temps, i la va pintar en moltes ocasions. El problema és que ella era l'esposa del seu amic William Morris. Diuen que va sentir per ella una passió incontrolada però també diuen que mai va poder consumar aquests sentiments. Què té a veure això amb la tristesa de què parlàvem. Doncs que un dels quadres on apareix la Jane és un dels que us poso a continuació: la Dama de la Tristesa. En el paperet que hi ha a la part inferior, s'hi pot llegir: <span style="font-style: italic;">color d'amore e de pietà semblante...</span><br /><br /><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-62825525918071092022011-01-26T07:29:00.000-08:002011-01-26T07:40:13.206-08:00'Al present'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvw1mzpDUvIRigyna-CaKgBKg7v1epF59YWWEiCi8Ea5bOl3d-rGB2y7lm5oM-DWT1XyneH6bPmhrF_hfRBjbfIU8AZvX6IagrDdWaqwM5Bg-hqdefGF-CHF-0klJHqTvKLlA_eN9XJQ/s1600/horacio.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 180px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvw1mzpDUvIRigyna-CaKgBKg7v1epF59YWWEiCi8Ea5bOl3d-rGB2y7lm5oM-DWT1XyneH6bPmhrF_hfRBjbfIU8AZvX6IagrDdWaqwM5Bg-hqdefGF-CHF-0klJHqTvKLlA_eN9XJQ/s320/horacio.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566519846155403282" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Ens trobem amb un dels poemes de més tall filosòfic del llibre. En el primer quartet, Màrius es compara amb un déu. Però atenció: és supèrbia? Potser hauríem de tenir en compte que ell creia que tots els humans teníem una mica d'arrel divina. Es compara amb un déu en els següents termes: si un déu pot abastar l'eternitat, nosaltres podem abastar el present.<br /><br />Us he parlat de <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Virgili</span></span> (70 a.C- 19 a.C), amb raó de la comparació al seu estil que Màrius introdueix en el primer quartet. Però amb qui té més amistat avui és amb <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Horaci</span></span> (68 a.C.- 8 a.C), el poeta del Carpe Diem. Allà on aquest esgrigué:<br /><br /><span style="font-size:85%;"> "...adapta al breu espai de la vida<br /> una esperança llarga."<br /></span><br />...el poeta nostre remarcà:<br /><br /><span style="font-size:85%;"> "L'eternitat és sols un present que s'eixampla."</span><br /><br /><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-28434996830930533792011-01-25T13:52:00.000-08:002011-01-25T14:22:22.518-08:00'Presència'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfLlZBpTMY9hXvINXIE181hxCZPTip7cisu11niFlWApzjJSHpuHKb0Tm8YF-dg5SrvCb1FO18wu2lpjFtsq4VM6y0fxfR7XWInqGkO6I0qYhziIFNu8PjhmCPAPH-wI6ku_qiOl-qbw/s1600/proust.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 256px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfLlZBpTMY9hXvINXIE181hxCZPTip7cisu11niFlWApzjJSHpuHKb0Tm8YF-dg5SrvCb1FO18wu2lpjFtsq4VM6y0fxfR7XWInqGkO6I0qYhziIFNu8PjhmCPAPH-wI6ku_qiOl-qbw/s320/proust.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566252419705667602" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">El lligam humà d'aquest sonet del Màrius és la seva mare, <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Maria Pereña i Reixac</span></span> qui, encara que tingués dues carreres (magisteri i música), mai no va exercir-les. Ella va morir quan Màrius tenia 18 anys, i a partir de llavors tingué cura d'ells la Conxita (la Xita), germana del pare. Per tant, el poeta escriu el text quan feia deu anys de la seva desaparició.<br /><br />I ens ve a tomb una història literària d'aquelles de manual: la de <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Marcel Proust</span></span> (1871-1922) de qui ja vau veure la tomba a Père Lachaise.<br /><br />En la seva obra <span style="font-style: italic;">A la recerca del temps perdut</span> el narrador recorda tota la seva infantesa gràcies a la mossegada que fa a una magdalena mullada en te. El seu sabor i textura dispara en ell tot un seguit de sensacions del passat que vénen al seu present.<br /><br />Vosaltres heu descobert alguna cosa semblant a la magdalena de Proust?<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-26342514286679905622011-01-24T14:04:00.000-08:002011-01-25T12:35:15.981-08:00'Couperin a l'hivern'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEq1fv6q5f2_bEBW3bXlCYSaxy0jDtbYgrocz_18nzGVpwjtmkkB-vhjgrRvf3GXKAoUqeOQwbRMldUxgPn-1cEOiSzI_cwAxFLqNmHUH4M4KIekpU88_3gUvEstl3qpEfyw5Cq_y7ig/s1600/Couperin-Francois-02.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 226px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEq1fv6q5f2_bEBW3bXlCYSaxy0jDtbYgrocz_18nzGVpwjtmkkB-vhjgrRvf3GXKAoUqeOQwbRMldUxgPn-1cEOiSzI_cwAxFLqNmHUH4M4KIekpU88_3gUvEstl3qpEfyw5Cq_y7ig/s320/Couperin-Francois-02.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565878867572648866" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">A qui es refereix Màrius en el poema? Doncs a <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">François Couperin</span></span> (1668-1733), músic parisenc que va ajudar a conformar la música barroca francesa. Parlava d'ell quan es referia als petits palmells dels quals brolla l'ocell de la música? O parlava de la Mercè Figueras, al piano, amb les seves mans petites? De fet, tant se val.<br /><br />La imatge d'aquest ocell que produeix aquest regal diví és una altra de les proves que el nostre poeta basava el nucli del text en la metàfora.<br /><br />I també ha servit l'ocell de la música perquè l'Eugenio ens expliques alguna cosa de l'adquisició del llenguatge per part dels lloros.<br /><br />No em puc resistir a deixar en aquest espai obert a la cultura una mica de música de l'ocell que vola a l'hivern de les mans gelades.<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=6a0f56a" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br />Com suggereix l'Eugenio, posem la cançó de Coldplay.<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=eed0dd9" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br /><br /><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-81042597149083730362011-01-21T13:43:00.000-08:002011-01-21T14:20:12.914-08:00'Entre l'herba i els núvols'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVjBW6kVWdbZt6AwhZ_TE0CvHNQAfXzu3CEEWsE1XixAycccIOOvzxKdRIGGlZufXD0p5jJbR5VCHYgOsWg-_ceXZQj8eLy6bq0rL7Zcjemy4xdBVcgQgySvfKyKQg_5_le1JSNkGyfg/s1600/Lachaise+4.JPG"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 213px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVjBW6kVWdbZt6AwhZ_TE0CvHNQAfXzu3CEEWsE1XixAycccIOOvzxKdRIGGlZufXD0p5jJbR5VCHYgOsWg-_ceXZQj8eLy6bq0rL7Zcjemy4xdBVcgQgySvfKyKQg_5_le1JSNkGyfg/s320/Lachaise+4.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5564765380652477218" border="0" /></a>Amb els tannkas hem descobert una nova poesia. Tot i que us he dit a classe que es tractava d'estrofes que complien una sèrie de requisits, permeteu que la <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">princesa Shokushi</span></span> (?-1201) se'ls salti per comunicar al seu actor Taika el seu amor prohibit.<br /><div style="text-align: justify;"><br /><br /><span style="font-size:85%;"> Fil preciós de ma vida,<br /> si t'has de trencar, fes-ho ara,<br /> perquè, si sobrevisc,<br /> no podré ocultar per més temps<br /> l'amor que em va consumint.<br /><br /><br /></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-size:100%;">La princesa era filla de l'emperador Goshirakawa i va convertir-se en sacerdotessa en veure que el seu amor per l'artista era condemnat per la societat en què vivia.</span></span><br /></div><span style="font-size:85%;"><span style="font-size:100%;"><br /><span style="font-size:100%;">També hem llegit que, certerament com sempre, en Màrius Torres avisa que la llum arriba a les tombes, però que no les traspassa. I al cementiri de Père Lachaise, al París on viatjareu un dia, es compleix la profecia a la casa eterna d'<span style="font-weight: bold;">Oscar Wilde</span> (1854-1900), geni del pensament i les paraules, empresonat per ser intel.ligent i homosexual.<br /></span><br /></span></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-37853369438470456602011-01-18T06:41:00.000-08:002011-01-18T06:51:06.119-08:00'Venus'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijel8Mdgz8yLROGahHBRlQ-xDzgBZlsa0hel3tx3V7k1A-dJhsKZ2RIXCUY_GmFPGhWmpvVB4EJyaGVfkxsCvDSnDeD3FpPoqRzE6xMHeFAD9YfZ5rLt58MdH1dDg5dtUwiEruAfH2gg/s1600/1+BOTTICELLI.+Naixement+de+Venus.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px; height: 188px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijel8Mdgz8yLROGahHBRlQ-xDzgBZlsa0hel3tx3V7k1A-dJhsKZ2RIXCUY_GmFPGhWmpvVB4EJyaGVfkxsCvDSnDeD3FpPoqRzE6xMHeFAD9YfZ5rLt58MdH1dDg5dtUwiEruAfH2gg/s320/1+BOTTICELLI.+Naixement+de+Venus.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5563538284035107682" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: justify;">El poeta dedica aquest petit poema al seu amic i company de facultat <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Jaume Elies i Cornet</span></span>, qui va haver-se d'exiliar a Londres un cop acabada la guerra. Per tant, també el va perdre a l'estranger, com la seva família. Tots dos havien compartit moltes estones estudiant i xerrant de mil coses. Aquest text el va escriure a Roma on, juntament amb altres estudiants, van viatjar en acabar la carrera.<br /><br />Una altra amistat a qui ja coneixem d'un altre dia és <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Sandro Botticelli</span></span> (1445-1510), autor de <span style="font-style: italic;">La nascita di Venere</span> (El naixement de Venus). Tot i que el poeta es refereix a una Venus mutilada, que podria ser la de Milo, preferim observar-la en plenitud.<br /><br /><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-54707504095815710992011-01-16T09:35:00.000-08:002011-01-16T09:46:46.412-08:00'Lorelei'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOKYioRCGJndOucMDm3xL5jwzIJ8-PuIGVt6rJNCBNWBSSS8rxZaZOPk8mQZs7PcLRJhgNYMnqVXP3h9dxeAFiyPusqjYtVwsiDRAKIEYt1cP-zYJgIrJ0pPUUJw_md7KQlDfPlp06FA/s1600/lorelei.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 198px; height: 255px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOKYioRCGJndOucMDm3xL5jwzIJ8-PuIGVt6rJNCBNWBSSS8rxZaZOPk8mQZs7PcLRJhgNYMnqVXP3h9dxeAFiyPusqjYtVwsiDRAKIEYt1cP-zYJgIrJ0pPUUJw_md7KQlDfPlp06FA/s320/lorelei.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5562841302086175714" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Potser avui ens hem trobat amb el poema més estrany del Màrius Torres. La llegenda alemanya de Lorelei ens ha recordat a Ulisses i les seves sirenes perilloses. Per tant, haurem de citar <span style="font-weight: bold;font-size:130%;" >Homer</span>, que no sabem exactament quan va viure (el segle VIII a. de C.? el IX?), i que ens va fer hereus de dues magnífiques històries: la <span style="font-style: italic;">Ilíada</span> i l'<span style="font-style: italic;">Odissea</span>.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><br />Més amistats de Màrius. El poema 'Annabel Lee' i la turmentosa vida d'<span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Edgar Allan Poe</span></span> (18o9-1849) i el seu matrimoni amb la Virginia Clemm. I aquest ens porta a la curiós recreació que del poema va fer el grup de música <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Radio Futura</span></span>. Van aconseguir traslladar l'estètica romàntica als anys 90? Vosaltres jutgeu.<br /><br /><br /><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/BuZMhbU5TPY?fs=1&hl=en_US"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/BuZMhbU5TPY?fs=1&hl=en_US" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object><br /><br /><br /><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-29530665684744376122011-01-13T10:41:00.000-08:002011-01-13T10:46:01.153-08:00'El combat dels poetes'Gran demanda la de Màrius als poetes: no defalliu i sigueu precisos. Com a primera amistat, la que va ser de debò, en <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Joan Sales</span></span> (1912-1983), també editor seu i novel.lista (gran obra sobre la guerra civil, la seva <span style="font-style: italic;">Incerta glòria</span>).<br /><br />Com a arquer, no he pogut evitar pensar en l'<span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Antonio Rebollo</span></span> (1955), tirador paralímpic, que amb el seu dard va encendre el pebeter de les Olimpiades de Barcelona '92 en un moment que encara fa emocionar.<br /><br /><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/b5gZeT4TVds?fs=1&hl=en_US"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/b5gZeT4TVds?fs=1&hl=en_US" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-26164922064971433802011-01-13T10:11:00.000-08:002011-01-13T10:36:39.165-08:00'...En el silenci obscur d'unes parpelles closes...'<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwdW7lmqQguemjtw0fvPoOI37Ndx2mM7xwOkziu2lJIS9uTWszLdMZ3Ka0boWFUQ5mAwid5-KUAQqDOJww7GetCwDNcLvrRddMO_4JqgJB2pcg8kWFy9K1W7flzzN2qq7UG9MKUcnZLw/s1600/baudelaire1.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 255px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwdW7lmqQguemjtw0fvPoOI37Ndx2mM7xwOkziu2lJIS9uTWszLdMZ3Ka0boWFUQ5mAwid5-KUAQqDOJww7GetCwDNcLvrRddMO_4JqgJB2pcg8kWFy9K1W7flzzN2qq7UG9MKUcnZLw/s320/baudelaire1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5561735995714028130" border="0" /></a>Ahir, gràcies a <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Charles Baudelaire</span></span> (1821-1867) hem conegut la màgia de la sinestèsia i el poder dels sentits. El silenci obscur, l'oïda i la vista. Baudelaire i les seves Flors del mal, publicades i editades cent anys abans que jo nasqués.<br /><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: trebuchet ms;">La musique souvent me prend com une mer...</span></span><br /><br />I hem vist com Màrius Torres agafava el relleu del poeta francès i també es deixava bressolar per la música i el mar. I llavors us he preguntat quines músiques <br /><span style="font-size:85%;"><br /><span style="font-family: verdana;">...en el meu cor petit</span><br /><span style="font-family: verdana;">em fa cabre l'infinit...</span></span><br /><br />Sentiu totes amb l'oïda ben oberta i sense prejudicis.<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=c8be267" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=c42959d" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=6b76ec2" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=fc1abf0" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-1777262417707729552011-01-11T06:34:00.000-08:002011-01-11T07:02:10.295-08:00'Paraules de la nit'<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ8qNaoEbbl-J-5c694H2E88duscuoXJTDEIFTz9kNAKC-0FylPpAMd1MqfMcSy-mATbGK5efnu44BGCk5kRHYdzEyCy7gjWn7CaMnLTqceeYZ_wn7QdrOm1D3IV6yxwAFla7MuKJ3Nw/s1600/leonardo-da-vinci-5.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ8qNaoEbbl-J-5c694H2E88duscuoXJTDEIFTz9kNAKC-0FylPpAMd1MqfMcSy-mATbGK5efnu44BGCk5kRHYdzEyCy7gjWn7CaMnLTqceeYZ_wn7QdrOm1D3IV6yxwAFla7MuKJ3Nw/s200/leonardo-da-vinci-5.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5560943481554633330" border="0" /></a>La nit aclapara l'Home amb la seva foscor i li recorda la seva petitesa, encara que al final del sonet l'aconsoli dient-li que guarda el pes de cadascuna de les nostres ànimes. Quina és la mesura de l'home? <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Leonardo da Vinci</span></span> (1452-1519) l'assenyala minuciosament amb l'home de Vitruvio.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">L'Alba ha assenyalat una altra amistat de Màrius en aquest poema. És el <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">William Shakespeare</span></span> (1564-1616) que és planteja a <span style="font-style: italic;">Hamlet</span>:<br /></div><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">To be or not to be, that is the question,</span> <span style="font-family:trebuchet ms;"><br />whether 'tis nobler in the mind to suffer</span> <span style="font-family:trebuchet ms;"><br />The slings and arrows of outrageous fortune,</span> <span style="font-family:trebuchet ms;"><br />or to take arms against a sea of troubles...</span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;"><br />Ser o no ser, aquesta és la qüestió, si és més noble patir en l'ànim els trets i les fletxes de la insultant fortuna o bé lluitar contra un mar d'agitacions...</span> </span>Unknownnoreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-53452515933302182012011-01-06T07:57:00.000-08:002011-01-06T08:12:34.405-08:00Posta de sol a Puig d'Olena<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqu-ubjMPCuPWQFNRUjSMjsVSkXau-DO-i8239fPUqU31kHAt9VLk1BvBySXwO0TQN7_1UJ5wNn3nqDqoXFdtfxlT7ev921YZuSCtn4OS-HMFiumtYBvMYVpFn2qhKDqqeGxxa7GcX-w/s1600/puig+9.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 261px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqu-ubjMPCuPWQFNRUjSMjsVSkXau-DO-i8239fPUqU31kHAt9VLk1BvBySXwO0TQN7_1UJ5wNn3nqDqoXFdtfxlT7ev921YZuSCtn4OS-HMFiumtYBvMYVpFn2qhKDqqeGxxa7GcX-w/s400/puig+9.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5559105890049482418" border="0" /></a><br /><br />On va viure set anys en Màrius Torres ja no és un sanatori, sinó un restaurant. En passar, gairebé sense adonar-nos-en, el petit poble de Sant Quirze de Safaja (Vallès Oriental), i al cap d'uns 'quatre o cinc quilòmetres ben fets' com em va indicar aquell senyor.<br /><br />Què hi queda, allà, del poeta? La veritat és que, posant-li una mica d'afició, no costa imaginar-se'l passejant sol o amb la Mercè Figueras, o amb l'Esperança o la Maria Planas o amb el doctor Salom. Jutgeu vosaltres mateix@s.Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-77960966667763225692010-12-22T09:10:00.000-08:002010-12-23T04:47:03.311-08:00"Febrer"<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhriNTBBlMAWKorbhMExjZnqMu1NQxCQeuZqMtIDGnBNoHUqAlkCU5zE01Y2ijypBR1OtYRQVSqtaRstSDd0dm2sh-WeBLhCQWSIvk_k8QkQGNhb1qVt9e3OzEO6YCBRMKR7p33Rk19UA/s1600/Nova+Zelanda.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 220px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhriNTBBlMAWKorbhMExjZnqMu1NQxCQeuZqMtIDGnBNoHUqAlkCU5zE01Y2ijypBR1OtYRQVSqtaRstSDd0dm2sh-WeBLhCQWSIvk_k8QkQGNhb1qVt9e3OzEO6YCBRMKR7p33Rk19UA/s400/Nova+Zelanda.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5553559100318641778" border="0" /></a><br /><br />Un poema sobre el ressorgiment de la primavera. Màrius sempre parla de la mort, i aquí contraposant-la amb la primavera que és a punt de néixer. També, però, sempre ens aporta alguna cosa. Aquell 'foc invisible' que és a l'interior de la natura quan està acabant l'hivern i que esclatarà en qualsevol moment.<br /><br />Al poema es parla de la gelera, de la neu que es fon i de la vida i llavor que s'intueix. Se m'acut que l'amistat d'en Màrius en aquest poema és el fotògraf txec <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Jiri Stránský</span></span> (1981), un dels millors de natura i premiat aquest any amb el <span style="font-style: italic;">Landscape Golden Camera Award</span>. En la foto de Nova Zelanda que podeu admirar apareixen tots els elements que el poeta va preveure.<br /><br />I, per aquell@s que no tinguin por de conèixer coses noves i no temin què diran els seus companys si senten 15 segons de <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Beethoven</span></span> (1770-1827) us deixo la seva Sonata núm. 5, anomenada 'Primavera'. (<span style="font-style: italic;">Ara és el moment confidència: el vostre profe l'escolta a l'MP4 quan alguna vegada va a l'autobús amb les excursions de l'institut.</span>)<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=be9a79c" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-15821404101086207402010-12-16T11:28:00.000-08:002010-12-19T11:05:07.191-08:00"Cançó a Mahalta"<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZqGvHGdVTZiDajPbyNPImdgBy5gzwEeuJWXADuhgqH2ggkhVy9BNQL8Ods4RuTBNH2eXkcnR-9HinOWAKLmK2i3zwLkYM9L-a6qG-EuzoML9RUZFRXEHh9wAu4JIzj_eU42tVlQuBvQ/s1600/Miravet+1.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 132px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZqGvHGdVTZiDajPbyNPImdgBy5gzwEeuJWXADuhgqH2ggkhVy9BNQL8Ods4RuTBNH2eXkcnR-9HinOWAKLmK2i3zwLkYM9L-a6qG-EuzoML9RUZFRXEHh9wAu4JIzj_eU42tVlQuBvQ/s200/Miravet+1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5551371544750743650" border="0" /></a><br />Aquest és un poema prenyat d'amistats: ens en porta tres i només són vuit versos!<br /><br />Però, abans de res, deixeu-me recordar que la poesia és la màxima síntesi, un miracle ínfim i enorme a la vegada. Només amb el primer vers ("Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels") ja en tenim prou per entendre una relació de set anys.<br /><br />Primera amistat: evidentment, la <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Mercè Figueras </span><span style="font-size:100%;">(1912-1976)</span></span>. Ja n'hem parlat, de la seva relació d'amor, amistat...<br /><br />Segona amistat: també molt clara, l'amistat de <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Jorge Manrique</span></span> (1440-1479) , el de "Nuestras vidas son los ríos que van a dar a la mar/ que es morir..."<br /><br />Tercera amistat: <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Lluís Llach </span><span style="font-size:100%;">(1948)</span></span>, el cantautor de Verges, que musica el poema. Aquí us en deixo la versió.<br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=b1833f5" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br />PD: El riu de la foto és l'Ebre al seu pas per Miravet. Realitzada per Tots Sants en un dia assoleiat i tebi.Unknownnoreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-60437876339265980632010-12-14T06:41:00.000-08:002010-12-14T07:04:29.429-08:00"Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt..."<span style="font-family: lucida grande;">En el poema d'avui veiem una mica més de claror dintre del pessimisme de la situació.</span><br /><span style="font-family: lucida grande;">Encertada la metàfora del so de la corda afinada que anhela el nostre poeta. Nosaltres, com que tenim de tot, busquem la varietat, la novetat. Ell, que es veu limitat pels accessos de tuberculosi, ja voldria una rutina, una estabilitat en la pau.</span><br /><br /><span style="font-family: lucida grande;">Que quina és l'amistat d'avui? D'entrada, canviarem la corda del llaüt per la corda d'un violoncel. Així arribarem a un català etern que va ser conegut per la família d'en Màrius quan estiuejaven a Sant Salvador. Prop d'allà hi ha El Vendrell, d'on era el músic </span><span style="font-weight: bold; font-family: lucida grande;font-size:130%;" >Pau Casals</span><span style="font-family: lucida grande;"> (1876-1973).</span><br /><br /><span style="font-family: lucida grande;">I el regal que ens deixa el violoncelista conegut a tot el món és el seu 'Cant dels Ocells'. Potser recordeu aquesta melodia perquè va ser dedicada a les víctimes de l'estació d'Atocha l'11-M.</span><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=5c901a6" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br /><span style="font-family: lucida grande;">També us deixo el vídeo de l'alumna de l'IES Gabriel Ferrater que no hem pogut acabar de veure avui. Fixeu-vos en la raó de cada imatge i en la peça de la nova amistat: </span><span style="font-family: lucida grande;font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold;">Camille Saint-Saëns</span></span><span style="font-family: lucida grande;"> (1835-1921)</span><br /><br /><object width="380" height="285"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/T9i-24kYtXY?fs=1&hl=en_US"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/T9i-24kYtXY?fs=1&hl=en_US" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-32953045639799884.post-15363646095648361522010-12-10T06:57:00.001-08:002010-12-10T07:08:41.893-08:00"Dolç àngel de la mort..."<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaA40jnw7_devUgJLMz80jnbJzpBikGqvNwP1yK1qjYOVcHYVJJ4wAkGbR1dH4cVohPuofkWaSZWGyjHiTQasPemJrv8WCWG2EVaNJ36kdHbdSSH2p0lRxHKshsD2h1B3_JJSAxS9mvw/s1600/juan-eduardo-cirlot.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 167px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaA40jnw7_devUgJLMz80jnbJzpBikGqvNwP1yK1qjYOVcHYVJJ4wAkGbR1dH4cVohPuofkWaSZWGyjHiTQasPemJrv8WCWG2EVaNJ36kdHbdSSH2p0lRxHKshsD2h1B3_JJSAxS9mvw/s200/juan-eduardo-cirlot.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5549068177323204450" border="0" /></a><span style="font-family:lucida grande;">Avui hem començat a llegir els poemes del Màrius Torres. Un poeta serè que demana al dolç àngel de la mort que el vingui a buscar ara, que no vol patir més, i que l'ajudi a creuar fins a l'altra riba des d'on el crida una veu 'en la tenebra clara'. I no podíem esquivar la figura de l'àngel, aquell missatger entre els humans i els déus.<br />L'amistat en aquest cas és <span style="font-size:130%;"><span style="font-size:100%;">el poeta</span><span style="font-weight: bold;"> Juan Eduardo Cirlot</span></span> (1916-1973), que ens proporciona, a través del seu <span style="font-style: italic;">Diccionario de símbolos</span>, el significat que els occidentals donem a aquest misteriós personatge:<br /><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="font-weight: bold;">ángel</span>: Símbolo de lo invisible, de las fuerzas que ascienden y descienden entre el origen y la manifestación. (...) Los ángeles aparecen en la iconografía artística desde el origen de la cultura, en el cuarto milenio antes de Jesucristo, confundiéndose con las deidades aladas. El arte gótico ha expresado en numerosísimas imágenes prodigiosas el aspecto protector y sublime del ángel, mientras el románico acentuaba mejor el carácter supraterrenal.</span><br /></span><br />Bon cap de setmana. Fins dilluns.<br /></span>Unknownnoreply@blogger.com13